Bibliografía

Uno de los objetivos del Centro Iberia Graeca es la creación de una base de datos bibliográfica que abarque todas las publicaciones de referencia sobre los documentos materiales de la presencia y el comercio griego en la península Ibérica, además de otros estudios fundamentales sobre la colonización griega en el Mediterráneo.

A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | K | L | M | N | O | P | Q | R | S | T | U | V | W | X | Y | Z |

M

MAASS-LINDEMANN 1988 G. Maass-Lindemann: Alarcón. Vorbericht über di Funde aus der Grabungskampagne 1984, Forschungen zur Archäologie un Geologie im Raum von Torre del Mar 1983/84, Madrider Beitrage 14, Mainz, 189-197.

MAASS-LINDEMANN 2000 G. Maass-Lindemann: El yacimiento fenicio del Alarcón y la cuestión de la cerámica gris, Fenicios y territorio, Actas del II Seminario Internacional sobre Temas Fenicios (Guardamar del Segura, 9-11 de Abril de 1999), Alicante, 151-168.

MAASS-LINDEMANN 2002 G. Maass-Lindemann: Toscanos y Alarcón: El asentamiento fenicio de la desembocadura del río Vélez, Excavaciones de 1967-1984,  Cuadernos de Arqueología Mediterránea 8, Barcelona, 19-132. [+info]

MACHAUSE/AMOROS/GRAU 2017 S. Machause, I. Amorós, I. Grau: La Cova de la Pastora (Alcoi, Alacant): anàlisi de la materialitat i el paisatge d'un espai ritual ibèric, Recerques del Museu d'Alcoi 26, Alacant, 63-84. [+info]

MACIAN/ARASA 2022 A. Macián, F. Arasa: Las cerámicas griegas de la necrópolis de La Punta (La Vall d’Uixó, Castellón) procedentes de la excavación inédita de 1974, Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló 40, Castelló, 66-75.

MACIAS/REMOLA 1993 J. M. Macias, J. A. Remola: Anàlisi de l´habitat d´epoca ibero-romana a la zona de L´Albornar (Santa Oliva, Baix Penedes), Miscel•lània Penedesenca XVII, Vilanova i la Geltrú, 137-162. [+info]

MADERUELO/PASTOR 1981 M. Maderuelo, M. J. Pastor: Excavaciones en Reillo, Cuenca, Noticiario Arqueológico Hispánico 12, Madrid, 159-185.

MADRIGAL/FERNANDEZ RODRIGUEZ 2001 A. Madrigal, M. Fernández Rodríguez: La necrópolis ibérica del Camino del Matadero (Alhambra, Ciudad Real), Arqueología funeraria: las necrópolis de incineración, Universidad de Castilla-La Mancha, Cuenca, 225-258. [+info]

MADRIGAL et alii 1990 A. Madrigal et alii: Excavaciones de la tumba 11.145 de los Castellones de Ceal (Jaén),  Anuario Arqueológico de Andalucía, Sevilla, 280-283.

MALUQUER DE MOTES 1963 J. Maluquer de Motes: La colonia griega de Rhode localizada, Zephyrus: Revista de prehistoria y arqueología 14, Salamanca, 99-100.

MALUQUER DE MOTES 1965 J. Maluquer de Motes: Rhode, la ciutat més antiga de Catalunya, Homenaje a Jaime Vicens Vives, vol. I, Universitat de Barcelona, Barcelona, 143-151.

MALUQUER DE MOTES 1966a J. Maluquer de Motes: Monedas de cobre de Rhode (Rosas, Gerona), Pyrenae 2, Barcelona, 65-75. [+info]

MALUQUER DE MOTES 1966b J. Maluquer de Motes: La colección arqueológica "Victor Català": I Monedas de Emporion, de Massalia y plata romano-republicana halladas en la antigua ciudad griega, Pyrenae 2, Barcelona, 131-164. [+info]

MALUQUER DE MOTES 1966c J. Maluquer de Motes: El impacto colonial griego y el comienzo de la vida urbana en Cataluña, CSIC, Barcelona.

MALUQUER DE MOTES 1969 J. Maluquer de Motes: La Colección Arqueologica "Victor Català". 1.- Monedas ampuritanas, massaliotas e ibéricas halladas en Ampurias, Publicaciones Eventuales, 14, Universitat de Barcelona, Barcelona.

MALUQUER DE MOTES 1973 J. Maluquer de Motes: Rodis i Foceus a Catalunya, In Memoriam Carles Riba (1959-1969), Institut d'Estudis Hel.lènics, Barcelona, 221-239. [+info]

MALUQUER DE MOTES 1974a J. Maluquer de Motes: En torno a las fuentes griegas sobre el origen de Rhode, in: RIPOLL, E./SANMARTÍ GRECO, E. (eds.), Simposio Internacional de Colonizaciones, Barcelona, 125-138.

MALUQUER DE MOTES 1974b J. Maluquer de Motes: Cerámica de Saint-Valentin en Ullastret (Gerona), Miscelánea Arqueológica I, Instituto de Prehistoria y Arqueología, Barcelona, 411-437.

MALUQUER DE MOTES 1981 J. Maluquer de Motes: El peso del mundo griego en el arte ibérico, La Baja Época de la Cultura Ibérica, Asociación Española de Amigos de la Arqueología, Madrid, 203-216.

MALUQUER DE MOTES 1982 J. Maluquer de Motes: Molí d'Espígol, Tornabous, in: Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona, 272-277.

MALUQUER DE MOTES 1983a J. Maluquer de Motes: El santuario protohistórico de Zalamea de la Serena, Badajoz. II, 1981-1982. Programa de investigaciones protohistóricas 5. Barcelona.

MALUQUER DE MOTES 1983b J. Maluquer de Motes: En torno al comercio griego terrestre hacia Extremadura, Estudios en Homenaje a D. Claudio Sànchez Albornoz, I, Universidad de Buenos Aires, Buenos Aires, 29-36.

MALUQUER DE MOTES 1984 J. Maluquer de Motes: La necrópolis de la Loma de Peinado, Casillas de Martos (Jaén), Programa de Investigaciones Protohistóricas VI, Universidad de Barcelona, Barcelona.

MALUQUER DE MOTES 1985 J. Maluquer de Motes: En torno al comercio protohistórico terrestre y marítimo griego en el Sudeste, VI Congreso Internacional de Arqueología Submarina, Ministerio de Educación, Madrid, 475-482. [+info]

MALUQUER DE MOTES 1986a J. Maluquer de Motes: El Poblat ibèric del Molí d´Espígol-TornabousGuíes de Jaciments Arqueològics, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona.

MALUQUER DE MOTES 1986b J. Maluquer de Motes: El Santuario protohistórico de Zalamea de la Serena, Badajoz. III, 1983-1986. Programa de investigaciones protohistóricas 16. Barcelona.

MALUQUER DE MOTES 1987a J. Maluquer de Motes: Catalunya: Baix Ebre. Programa de investigaciones protohistóricas,  Barcelona.

MALUQUER DE MOTES 1987b J. Maluquer de Motes: La Necrópolis paleoibérica de Mianes en Santa Bárbara (Tarragona), Barcelona.

MALUQUER DE MOTES 1987c J. Maluquer de Motes: Comercio continental focense en la Extremadura central, in: Ceràmiques gregues i hel.lenístiques a la Península Ibèrica, Monografies Emporitanes VII, Barcelona, 19-25.

MALUQUER DE MOTES et alii 1971 J. Maluquer de Motes et alii: Colaboración de la Universidad de Barcelona en las excavaciones del poblado ibérico de Molí d´Espígol, en Tornabous, Pyrenae 7, Barcelona, 19-46. [+info]

MALUQUER DE MOTES/MUÑOZ/BLASCO 1959 J. Maluquer de Motes,  A. Mª Muñoz, F. Blasco: Cata estratigráfica en el poblado de La Pedrera, en Vallfogona de Balaguer (Lérida), Zephyrus: Revista de prehistoria y arqueología 10,  Salamanca, 5-79. [+info]

MALUQUER DE MOTES/OLIVA 1965 J. Maluquer de Motes, M. Oliva: Hallazgo de dracmas y divisores ampuritanos en las excavaciones de Ullastret en 1964, Pyrenae 1, Barcelona, 85-127. [+info]

MALUQUER DE MOTES/PICAZO/DEL RINCON 1973 J. Maluquer de Motes, M. Picazo, Ma. A. del Rincón: La necrópolis ibérica de la Bobadilla, Jaén, Programa de Investigaciones Protohistóricas I, Universidad de Barcelona, Barcelona.

MALUQUER DE MOTES/PICAZO/MARTIN 1984 J. Maluquer de Motes, M. Picazo, A. Martín: Corpus Vasorum Antiquorum, Musée Monographique d'Ullastret, fasc.1. Espagne, fasc. 5, Barcelona.

MANCEBO 1995 J. Mancebo: El inicio de los contactos fenicios en el bajo Guadalquivir,  Anales de Arqueología Cordobesa 6, Córdoba, 9-28. [+info]

MANCEVO DÁVALOS 1997 J. Mancevo Dávalos: Ánforas orientalizantes de la cuenca baja del Guadalquivir, Zephyrus: Revista de prehistoria y arqueología 50, Salamanca, 199-215. [+info]

MARCET/SANMARTI GREGO 1989 R. Marcet, E. Sanmartí Grego: Empúries, Barcelona.

MARCOS 1993 A. Marcos (coord.): De Gabinete a Museo. Tres siglos de historia, Ministerio de Cultura, Madrid. 

MARTIN et alii 1989  A. Martin et alii: Memòria d'excavació 1987-1989 de l'Illa d'en Reixac (Ullastret, Baix Empordà). Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, indédita. [+info]

MARTIN BAÑON 2007 A. Martín Bañón: El hábitat carpetano y la necrópolis de El Vado (La Puebla de Almoradiel, Toledo), Actas de las II Jornadas de Arqueología de Castilla-La Mancha, Vol. 1, Toledo, 309-342.

MARTIN DE LA CRUZ 1976 J. C. Martín de la Cruz: El corte F. del Cerro Macareno. La Rinconada (Sevilla), Cuadernos de Prehistoria y Arqueología 3, Universidad Autónoma de Madrid, Madrid, 9-31. [+info]

MARTIN DE LA CRUZ 1978-1979 J. C. Martín de la Cruz: Montoro. Un nuevo yacimiento arqueológico en el Guadalquivir,  Cuadernos de Prehistoria y Arqueología 5-6, Universidad Autónoma de Madrid, Madrid, 105-141. [+info]

MARTIN ORTEGA 1976 A. Martín Ortega: Memoria de la primera campaña de excavaciones realizadas en el yacimiento de Puig Castellar, Pontós, (Girona) en 1975, Revista de Girona 74, Girona, 11-20. [+info]

MARTIN ORTEGA 1977 A. Martín Ortega: Memoria de la segunda campaña de excavaciones realizadas en el yacimiento de Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà, Girona 1976), Revista de Girona 78, Girona, 49-55. [+info]

MARTIN ORTEGA 1981 A. Martin Ortega: Memòria de la 31 campanya d'excavacions al jaciment d'Ullastret, 1981. Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, inédita. [+info]

MARTIN ORTEGA 1982 A. Martín Ortega: Aportació de les excavacions de Roses a l'estudi del comerç massaliota a l'Alt Empordà en els segles IV i III aC., Cypsela IV, Girona, 113-122. [+info]

MARTIN ORTEGA 1983 A. Martin Ortega: Memòria de les campanyes d'excavació 1981 a 1983 a l'Illa d'en Reixac d'Ullastret. Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, inédita. [+info]

MARTIN ORTEGA 1985 A. Martin Ortega: Memòria de les campanyes d'excavació de 1984 i 1985 en el Puig de Sant Andreu d'Ullastret (Baix Empordà). Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, inédita. [+info]

MARTIN ORTEGA 1990 A. Martín Ortega: Difusión de las ánforas masaliotas en la zona nordeste de Catalunya, in: BATS, M. (dir.), Les amphores de Marseille grecque, Chronologie et diffusion (VIe-Ier. s.av.J.C.), Actes de la table-ronde de Lattes (11 mars 1989), Études massaliètes 2, Aix en Provence, 161-164.

MARTIN ORTEGA 1996 A. Martin Ortega: Memòria d'excavació Illa d'en Reixac, 1993-1995. Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, inédita. [+info]

MARTIN ORTEGA 2008 A. Martín Ortega: Una tomba excepcional de la necròpolis de Puig de Serra (conjunt ibèric d'Ullastret), Serra de Daró, Baix Empordà, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins 49, Girona, 251-268. [+info]

MARTIN ORTEGA et alii 1992 A. Martin et alii: Memòria d'excavació - Illa d'en Reixac, campanyes 1990-1992, Direcció General de Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya, inédita. [+info]

MARTIN ORTEGA et alii 1999 A. Martín Ortega et alii: Excavacions arqueològiques a l'Illa d en Reixac (1987-1992), Monografies d'Ullastret 1, Girona.

MARTIN ORTEGA et alii 2008 A. Martín Ortega et alii: El jaciment Camp d'en Gou-Gorg d'en Batlle, un barri periurbà de l'oppidum d'Ullastret, Cypsela 17, Girona, 161-183. [+info]

MARTIN ORTEGA et alii 2004 A. Martín Ortega et alii: La Zona 14 de l'opiddum del Puig de Sant Andreu d'Ullastret. Un conjunt arquitectònic dels segles IV i III aC., Cypsela 15, Girona, 265-284. [+info]

MARTIN ORTEGA/GENIS 1993 A. Martín Ortega, T. Genís: Els jaciments ibèrics del Puig de Serra (Serra de Daró) segles VI-IV aC, Estudis del Baix Empordà 12, Sant Feliu de Guíxols, 5-48. [+info]

MARTIN ORTEGA/LLAVANERAS 1980 A. Martín Ortega, N. Llavaneras: “Un conjunt de timateris de terracuita, amb representació de Demèter, procedent del Mas Castellar, de Pontós”, Cypsela 3, Girona, 153-161. [+info]

MARTIN RUIZ 1995 J. A. Martín Ruiz: Catálogo documental de los fenicios en Andalucía, Sevilla.

MARTIN RUIZ/GARCIA CARRETERO 2014-2015 J. A. Martín Ruiz, J. R. García Carretero: Fragmento cerámico griego de figuras rojas de Cerro del Mar (Vélez-Málaga, Málaga), Mainake 35, Málaga, 287-292. [+info]

MARTIN RUIZ/GARCIA CARRETERO 1997-1998 J. A. Martín Ruiz, J. R. García Carretero: Las cerámicas griegas procedentes del Cerro del Castillo (Fuengirola, Málaga), Mainake XIX-XX, Málaga, 71-87. [+info]

MARTIN RUIZ/MARTIN RUIZ/GARCIA CARRETERO 1995 J. A. Martín Ruiz, J. M. Martín Ruiz, J. R. Carretero: Las copas tipo Cástulo del Cerro del Castillo (Fuengirola, Málaga), una aportación al estudio de su distribución en el área del estrecho, Actas del II Congreso Internacional “El estrecho de Gibraltar”, Madrid, 273-286. [+info]

MARTIN TOBIAS 1960 R. Martín Tobías: Estudio del poblamiento en el Maresma y sus estribaciones: del Besòs al Tordera, Tesi de Llicenciatura, Universidad de Barcelona, Facultad de Filosofia y Letras.

MARTIN/CODINA/DE PRADO 2016 A. Martín, F. Codina, G. de Prado: La cerámica ática de la necrópolis del Puig de Serra (Serra de Daró-Ullastret, Catalunya), in: CHAZELLES, C. A. de/SCHWALLER, M. (eds.), Vie quotidienne, tombes et symboles des sociétés protohistoriques de Méditerranée Nord-Occidentale, Mélanges offerts à Bernard Dedet, Vol. II, Lattes, 479-496. [+info]

MARTIN/NIETO/NOLLA 1979 A. Martín, X. Nieto, J. Ma. Nolla: Excavaciones en la Ciudadela de Roses (Campaña 1976 y 1977), Servei Tècnic d'Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Girona, Girona.

MARTINEZ CHICO 2022 D. Martínez Chico: La moneda griega en la Región de Murcia y Albacete, in: AQUILUÉ, X./RIPOLLÈS, P. P. (eds.), La moneda grega a Ibèria. Seques i circulació monetària. In memoriam Paloma Cabrera Bonet. Museu d'Arqueologia de Catalunya-Centre Iberia Graeca, Barcelona, 175-184. [+info]

MARTINEZ VALLE 2021 A. Martínez Valle: Recipientes para consumo de vino en algunas cuevas santuario de la Meseta de Requena-Utiel, in: CARRETERO, A./CASTELLANO, M./MORENO, M./PAPI, C. (eds.), Abantos. Homenaje a Paloma Cabrera Bonet, Museo Arqueológico Nacional, Madrid, 171-182. [+info]

MARTINEZ/AMELA 2016 D. Martínez, L. Amela: Tesoro de Hacksilber: Ornamentos, moneda griega y fenicia procedente del Levante Mediterráneo (siglo V a. C.), Habis 47, Universidad de Sevilla, Sevilla, 101-122. [+info]

MARZOLI et alii 2022 D. Marzoli, P. Castanyer, M. Santos, J. Tremoleda, H. Brückner, R. Julià: Excavaciones arqueológicas en la ciudad griega de Emporion (2018-2012) y el proyecto Groundcheck “Ampurias’Future-Learning from the Past. Sea Level Development and Climtra Chane from 5500 BC until AD 2100”: Informe preliminar, Madrider Mitteilungen 63, Mainz, 188-310

MASSO/RAMON 1988 J Massó, E. Ramón: Un guttus procedent del jaciment ibèric del Degotall (Alcover), Butlletí del Centre d'Estudis Alcoverencs 41, Alcover, 8-10. [+info]

MATA 1991 C. Mata: Los Villares (Caudete de las Fuentes-Valencia), Serie Trabajos Varios 88, Servicio de Investigación Prehistórica, Diputación de Valencia, Valencia. [+info]

MATA 2019 C. Mata: De Kelin a Los Villares (Caudete de las Fuentes, Valencia): Nacimiento y decadencia de una ciudad ibera, Serie de Trabajos Varios 122, Valencia. [+info]

MATA PARREÑO/BURRIEL 2000 C. Mata Parreño, J. M. Burriel: Importaciones de los siglos VI-V aC en el centro y norte del país valenciano, in: CABRERA, P./SANTOS, M. (coords.), Ceràmiques jònies d'època arcaica. Centres de producció i comercialització al Mediterrani Occidental, Actes de la Taula Rodona celebrada a Empúries, els dies 26 al 28 de maig de 1999, Monografies Emporitanes 11, Barcelona, 233-256. [+info]

MATA PARREÑO/SORIA COMBADIERA 1997 C. Mata Parreño, L. Soria Combadiera: Marcas y epígrafes sobre contenedores de época ibérica, Archivo de Prehistoria Levantina XXII, Valencia, 297-374. [+info]

MATESANZ 2008 Mª. P. Matesanz: Las lebetas nupciales del Museo Arqueológico Nacional, Madrid.

MAYA 1982 J. L. Maya: Dos necropolis de incineración en el Bajo Segre: Llardecans y la Femosa, Ilerda 43, Instituto de Estudios Ilerdenses de la Diputación Provincial de Lerida, Lérida, 119-151.

McPHEE/TRENDALL 1987 I. McPhee, A. D. Trendall: Greek red-figured fish-plates, Basilea.

MEDEROS 1996 A. Mederos: Interludio oriental: consideraciones sobre una cérámica cicládica en el Museo de Menorca (Islas Baleares), Tabona: Revista de Prehistoria y Arqueología 9, Universidad de La Laguna, 399-412. [+info]

MEDINA ROSALES 2004 N. Medina Rosales: Excavación arqueológica en la calle Concepción nº5 de Huelva. Trabajo de Investigación del Tercer Ciclo. Universidad de Huelva. Inédita. Huelva.

MEDINA ROSALES 2008 N. Medina Rosales: Nuevos materiales griegos de la Huelva Protohistórica. Excavación en calle Concepción nº5 de Huelva, Vipasca, nº2, 296-306

MELCHOR 2017 J. M. Melchor: La cerámica ática en la provincia de Castellón: estado de la cuestión, in: AQUILUÉ, X./CABRERA, P./ORFILA, M. (eds.), Homenaje a Glòria Trias Rubiés. Cerámicas griegas de la Península Ibérica: cincuenta años después (1967-2017), Barcelona, 246-253. [+info]

MELCHOR/BENEDITO 2018 J. M. Melchor, J. Benedito: Un conjunto inédito de cerámica fina de barniz negro y de cerámica ibérica con temas figurados de la colección del Centro Arqueológico Saguntino, Arse 52, Sagunto, 15-34. [+info]

MELCHOR/BENEDITO/CLARAMONTE 2016 J. M. Melchor, J. Benedito, M. Claramonte: La cerámica de origen griego en el Museo Arqueológico de Burriana: A propósito del material procedente de Orleyl (La Vall d'Uixò, Castellón), Boletín de la Sociedad de Estudios de la cerámica antigua en Hispania, Ex Officina Hispana 7, Madrid, 35-38. [+info]

MELCHOR/BENITO 2021 J. M. Melchor, J. Benito: Estudio de la cerámica de barniz negro inédita de La Punta (La Vall d'Uixó, Castellón) procedente del Museo de Burriana, in: CARRETERO, A./CASTELLANO, M./MORENO, M./PAPI, C. (eds.), Abantos. Homenaje a Paloma Cabrera Bonet, Museo Arqueológico Nacional, Madrid, 183-194. [+info]

MELCHOR/FERRER/BENEDITO 2010 J. M. Melchor, J. J. Ferrer, J. Benedito: El enterramiento ibérico de la  crátera de la grifomaquia de Orleyl, Millars XXXIII, Castellón, 39-54 [+info]

MELIDA 1930 J. R. Mélida: Corpus Vasorum Antiquorum, Madrid Musée Archéologique National, fasc. 1. Espagne, fasc. 1, Madrid.

MELIDA 1935 J. R. Mélida: Corpus Vasorum Antiquorum, Madrid Musée Archéologique National, fasc. 2. Espagne, fasc. 2, Barcelona.

MELMOUX/CHEVILLON 2014 P. Y. Melmoux, J.-A. Chevillon: Emporion une nouvelle division au grain d'orge et à la chèvre, Acta Numismàtica 44, Barcelona, 31-35. [+info]

MENA 1984 P. Mena: Catálogo de cerámicas de necrópolis de la Edad del Hierro del Museo de Cuenca, Boletín del Museo Provincial de Cuenca I, Cuenca.

MENINO 2022 A. Menino: Modificación de la cabeza de Pegaso, una divinidad femenina, Acta Numismàtica 52, Barcelona, 89-96.

MERTENS 1977 J. R. Mertens: Attic White-Ground. Its development on shapes other than Lekythoi, New York.

MESADO 1988 N. Mesado: Nuevos materiales arqueológicos en el Pozo 1 del yacimiento de Vinarragell (Burriana, Castellón), Archivo de Prehistoria Levantina XVIII, Valencia, 287-327. [+info]

METZGER 1970 H. Metzger: Cerámicas griegas de la Península Ibérica, Revue d'Études Grecques LXXXIII, Paris, 117-119. [+info]

MEZQUIRIZ 1954 M. A. MEZQUÍRIZ: La cerámica de importación de San Miguel de Liria, Archivo de Prehistoria Levantina V, Valencia, 159-176. [+info]

MIGUEL 2014 P. Miguel: Nuevos testimonios de cerámica griega en el yacimiento de Calatrava La Vieja (Carrión de Calatrava, Ciudad Real), Sautuola XIX, Santander, 235-246. [+info]

MIGUEL-NARANJO/RODRIGUEZ/CELESTINO 2023 P. Miguel-Naranjo, E. Rodríguez González, S. Celestino Pérez: La cerámica de Barniz Negro y de Figuras Rojas del yacimiento tartésico de Casas del Turuñuelo (Guareña, Badajoz): estudio tipológico y funcionalidad, Cuadernos De Prehistoria y Arqueología De la Universidad Autónoma de Madrid, 49 (1), 99-119. [+info]

MIGUEL/MARTINEZ GONZALEZ 2019 P. Miguel, J. Martínez-González: Materiales de filiación e inspiración griega en Calatrava la Vieja: La cerámica ática de barniz negro y de figuras rojas y sus interpretaciones locales, Lucentum XXXVIII, Valencia, 139-151. [+info]

MILLAN MARTINEZ 1988 J. M. Millán Martínez: El yacimiento de El Cerro de la Virgen de la Cuesta, entre el Mundo del Hierro II y el Mundo Romano, Actas del I Congreso de Historia de Castilla-La Mancha tomo III, Toledo, 403-412.

MIRET 1979 M. Miret: El jaciment de Solers (Sant Pere de Ribes) i algunes notes sobre el poblament ibèric i romà a la comarca de Garraf (Barcelona), Pyrenae 15-16, Barcelona, 365-370. [+info]

MIRET 1999 M. Miret: El jaciment del Montgròs (Sant Pere de Ribes, Garraf): lloc de guait o santuari d'època ibèrica?, Miscel•lània Penedesenca 24, Vilanova i la Geltrú, 269-289. [+info]

MIRET 2000 M. Miret: Un assentament ibèric al massís del Garraf: Montceva-Coll Blanc (Sitges), in: III Trobada d'Estudiosos del Garraf, Diputació de Barcelona, Barcelona, 187-193. [+info]

MIRET 2003 M. Miret: El poblament d'època ibèrica i romana a la plana de Campdàsens, (Sitges), in: IV Trobada d'Estudiosos del Garraf, Diputació de Barcelona, Barcelona, 187-193. [+info]

MIRET 2005 M. Miret: Jaciments arqueològics i poblament d'època ibèrica a la comarca del Garraf (Barcelona), in: AAVV Món Ibèric als Països Catalans XIII, Col•loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà. Homenatge a Josep Barberà i Farràs, Vol. I. Puigcerdà: Institut d'Estudis Ceretans, Puigcèrdà, 513-529.

MIRET 2008 M. Miret: Dos nous testimonis d'ocupació humana al massís del Garraf en època ibèrica: el Puig d'en Pacurri (Sant Pere de Ribes) i la cova del corral de les Piques, in: V Trobada d'Estudiosos del Garraf, Diputació de Barcelona, Barcelona, 157-165.

MIRO 1989 J. Miró: Ánforas arcaicas en el litoral catalán: un estudio acerca de las primeras importaciones de vino en Catalunya, Archivo Español de Arqueología 62, Madrid, 21-70. [+info]

MIRO 1993 M. Miró: Memòria de la intervenció a la plaça Ramon Muntaner (Peralada). Dirección General de Patrimonii Cultural de la Generalitat de Catalunya, inédita. [+info]

MIRO 1998a C. Miró: El passat antic de la muntanya de Montjuïc, Els Barris de Barcelona II, Sants-Montjuïc, les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Barcelona, 18-25.

MIRO 1998b M. T. Miró: La cerámica àtica de figures roges d'Empúries. Una aproximació al seu estudi tipològic, Empúries 51, Barcelona, 127-138. [+info]

MIRO 2006 M. T. Miró: La ceràmica àtica de figures roges de la ciutat grega d'Empòrion, Monografies Emporitanes 14, Museu d'Arqueologia de Catalunya-Empúries, Barcelona.

MIRO/MIRO 1990 M. Miró, M. T. Miró: El poblament antic de Peralada: noves dades, Cypsela 8, Girona, 73-77. [+info]

MOLAS 1977 Ma. D. Molas: Un vaso apulo del estilo de figuras rojas en el Museo Artístico Arqueológico Episcopal de Vic (Barcelona), Pyrenae 13-14, Barcelona, 137-141. [+info]

MOLAS 2005 Ma. D. Molas: La ceràmica de procedència sud-itàlica del Museu Episcopal de Vic, Quaderns del Museu Episcopal de Vic,  Vol. 1, Vic, 65-89. [+info]

MOLAS 2008 Ma. D. Molas: La ceràmica grega, falisco-capenate i etrusca del Museu Episcopal de Vic, Quaderns del Museu Episcopal de Vic, Vol. 2, Vic, 163-216. [+info]

MOLAS/RAFEL/PUIG 1982-1983 Ma. D. Molas, N. Rafel, F. Puig: Necròpolis del Coll del Moro (Gandesa, Terra Alta), Campanya de 1984 al sector Maries, Butlletí Arqueològic de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense 4-5, Tarragona, 21-71. [+info]

MOLAS/ROCAFIGUERA/MESTRES 1988 Ma. D. Molas, M. Rocafiguera, I. Mestres: La fortalesa ibèrica de Casol de Puigcastellet (I). Una aproximació als límits del territori ausetà, Ausa XIII/121, 97-131. [+info]

MOLINA et alii 1983 F. Molina et alii: La Motilla de las Cañas (Daimiel, Ciudad Real). Campaña de 1983, Cuadernos de Prehistoria de la Universidad de Granada 8, Granada, 301-324. [+info]

MOLINA/MOLINA/NORDSTROM 1976 J. Molina, M. C. Molina, S. Nordstrom: Coimbra del Barranco Ancho, S.I.P., Serie de Trabajos Varios 52, Diputación Provincial de Valencia, Valencia. 

MOLIST 1999 N. Molist: Arquitectura domèstica d´època ibèrica a Olèrdola. Estat actual dels coneixements,  Miscel•lània Penedesenca XXIV, Vilanova i la Geltrú, 291-330. [+info]

MOLIST 2000 N. Molist: L'oppidum cossetà d'Olèrdola. L'etapa ibèrica d'un assentament d'ocupació continuada,  in: BUXÓ, R./PONS, E. (eds.), L'hàbitat protohistòric a Catalunya, Rosselló i Llenguadoc Occidental, Actualitat de l'arqueologia de l'edat del ferro, Actes del XXII Col·loqui Internacional per a l'Estudi de l'Edat del Ferro, Museu d'Arqueologia de Catalunya-Girona, Sèrie Monogràfica 19, Girona, 43-58.

MOLIST/ROVIRA 1986-1989 N. Molist, J. Rovira: L'Oppidum ausetà del Turó del Montgròs (el Brull, Osona), Empúries 48-50, Barcelona, 122-141. [+info]

MOLIST et alii 2008 N. Molist et alii: La Intervenció al sector 01 del Conjunt Històric d'Olèrdola. De la prehistòria a l'etapa romana (campanyes 1995-2006),  Museu d'Arqueologia de Catalunya-Olèrdola, Barcelona.

MONEO/PEREZ BALLESTER/VELEZ 2001 T. Moneo, J. Pérez Ballester, J. Vélez: Un santuario de entrada ibérico en el Cerro de las Cabezas (Valdepeñas, Ciudad Real), Complutum 12, Madrid, 123-136. [+info]

MONRAVAL 1985 M. Monraval: Exaliptro corintio procedente de Picanya (Horta Sud, Valencia), Saguntum 19, Valencia, 131-140. [+info]

MONRAVAL 1992 M. Monraval: La necrópolis ibérica de El Molar, Catálogo de Fondos del Museo Arqueológico Provincial, Diputación de Alicante, Alicante, 9-139. [+info]

MONRAVAL/LOPEZ PIÑOL 1984 J.M. Monraval, M. López Piñol: Restos de un silicernio en la necrópolis ibérica de El Molar (San Fulgencio-Guardamar del Segura, Alicante). Saguntum 18, València, 145-162. [+info]

MONTALBAN 1995 C. Montalban Martínez: Memòria de la intervenció a la plaça de Ramon Muntaner i plaça de l'Esglèsia. Dirección General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, inédita. [+info]

MONTES/SALA 1962 A. Mª Montes, L. Sala: Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares.- Barcelona: Caldes de Montbui. in: Ampurias XXIV, Barcelona.

MORA 2013 G. Mora: La presencia griega en España en la Historiografía y el coleccionismo de antigüedades (siglos XVI a XVIII), in: DE HOZ, Mª.P./MORA, G. (eds.) El Oriente griego en la Península Ibérica. Epigrafía e Historia, Bibliotheca Archaeologica Hispana 39, Real Academia de la Historia, Madrid, 331-345. [+info]

MORA 2021 G. Mora: Entre arte y coleccionismo de antigüedades: vasos griegos en dos pinturas de colecciones españolas (un bodegón y un retrato), in: CARRETERO. A./CASTELLANO, M./MORENO, M./PAPI, C. (eds.), Abantos. Homenaje a Paloma Cabrera Bonet, Museo Arqueológico Nacional, Madrid, 627-636. [+info]

MORA 2022 G. Mora: Historiografía de la investigación sobre la moneda griega en la península Ibérica, in: AQUILUÉ, X./RIPOLLÈS, P. P. (eds.), La moneda grega a Ibèria. Seques i circulació monetària. In memoriam Paloma Cabrera Bonet, Museu d'Arqueologia de Catalunya-Centre Iberia Graeca, Barcelona, 17-25. [+info]

MORA 2022 B. Mora: Los hallazgos de moneda griega en los territorios bastetanos y oretanos (Andalucía Oriental), in: AQUILUÉ, X./RIPOLLÈS, P. P. (eds.), La moneda grega a Ibèria. Seques i circulació monetària. In memoriam Paloma Cabrera Bonet, Museu d'Arqueologia de Catalunya-Centre Iberia Graeca, Barcelona, 185-197. [+info]

MORAIS 2011 R. Morais: A Colecçâo de vasos gregos do Museo da Farmácia, Coleçâo Classica Instrvmenta, Universidade de Coimbra, Coimbra.

MORAIS 2014 R. Morais: News about a Greek Vase used to transport and conserve Honey, in: AAVV, Homenaje a Ricardo Olmos. Per speculum in aenigmate. Miradas sobre la Antigüedad, Anejos de Erytheia 7, Madrid, 256-258. [+info]

MORAIS 2017 R. Morais: Greek Art from Oxford to Portugal and Back Again: Tribute to Maria Helena Da Rocha-Pereira, Archaeopress, Oxford.

MORAIS 2019a R. Morais: Objetos griegos del Museu Nacional de Arqueologia (Lisboa), in: AQUILUÉ, X./CABRERA, P. (coords.), Iberia Graeca. Arte griego en los museos y colecciones de la península Ibérica, Centro Iberia Graeca, Barcelona, 143-154. [+info]

MORAIS 2019b R. Morais: Objetos griegos del Museu de la Fundaçâo Calouste Gulbenkian (Lisboa), in: AQUILUÉ, X./CABRERA, P. (coords.), Iberia Graeca. Arte griego en los museos y colecciones de la península Ibérica, Centro Iberia Graeca, Barcelona, 155-166. [+info]

MORAIS/ADROHER/LOPEZ PERTIÑEZ 2016 R. Morais, A. M.ª Adroher, M.ª C. López Pertíñez: A Coleçâo de vasos grego do Instituto Gómez-Moreno, Fundaçâo Rodríguez-Acosta, Granada, Coleçâo Classica Instrvmenta, Universidade de Coimbra, Coimbra.

MORAIS/ARRUDA/FERREIRA/SOUSA 2017 R. Morais, A. M. Arruda, D. Ferreira, E. Sousa: Una simbiose perfeita: gregos e fenícios nas Hespérides Ocidentais Atlânticas, in: AQUILUÉ, X./CABRERA, P./ORFILA, M. (eds.), Homenaje a Glòria Trias Rubiés. Cerámicas griegas de la Península Ibérica: cincuenta años después (1967-2017), Barcelona, 254-262. [+info]

MORAIS/CENTENO 2015 R. Morais, R. M. S. Centeno: Vasos gregos da Coleçâo D. Manuel de Lancastre, Coleçâo Classica Instrvmenta, Universidade de Coimbra, Coimbra.

MORAN 1994 M. Morán: Anforas Romanas en Ilerda i Aeso, Revista d'Arqueologia de Ponent 4, Lleida, 205-215. [+info]

MORAN 1997 M. Morán: Notas sobre epigrafía anfórica en la Catalunya interior, Revista d'Arqueologia de Ponent 7, Lleida, 249-260. [+info]

MORATALLA/VERDU 2007 J. Moratalla, E. Verdú: Pebeteros con forma de cabeza femenina en la Contestania Ibérica, in: MARIN, M. C./HORN, F. (eds.), Imagen y culto en la Iberia prerromana: los pebeteros en forma de cabeza femenina, Monografias SPAL 9, Sevilla, 347-349. [+info]

MOREL 1994 J. P. Morel: La céramique attique à vernis noir en Ibérie et à Carthage: une comparaison, in: CABRERA, P./OLMOS, R./SANMARTÍ, E. (coords.), Iberos y griegos: lecturas desde la diversidad, Simposio Internacional celebrado en Empúries (3-5 de abril de 1991), Huelva Arqueológica XIII-2, Huelva, 323-344.

MORENO 2014 M. Moreno: Una nueva crátera del pintor de Cadmos, ¿algo más que una escena musical?, in: AAVV, Homenaje a Ricardo Olmos. Per speculum in aenigmate. Miradas sobre la Antigüedad, Anejos de Erytheia 7, Madrid, 122-129. [+info]

MORENO/CABRERA 2014 M. Moreno, P. Cabrera: Entre Amazonas y Grifos. Viaje por las imágenes de frontera en el siglo IV a.C., Archivo Español de Arqueología 87, Madrid, 41-58. [+info]

MORENO/SANCHEZ 2019 M. Moreno, C. Sánchez: La cerámica griega de la colección de la Fundación Casa de Alba (Palacio de Liria, Madrid), in: AQUILUÉ, X./CABRERA, P. (coords.), Iberia Graeca. Arte griego en los museos y colecciones de la península Ibérica, Centro Iberia Graeca, Barcelona, 83-94. [+info]

MORENO/TORTOSA 2017 M. Moreno, T. Tortosa: La posibilidad de la adolescencia ibérica a través de la cerámica griega, in: AQUILUÉ, X./CABRERA, P./ORFILA, P. (eds.), Homenaje a Glòria Trias Rubiés. Cerámicas griegas de la Península Ibérica: cincuenta años después (1967-2017), Barcelona, 263-272. [+info]

MORER/RIGO 1998 J. Morer, A. Rigo: Noves dades per a l’estudi del poblament en època ibèrica a la costa oriental de la Cossetània, Citerior 2, Tarragona, 129-152.

MORER/RIGO 1999 J. Morer, A. Rigo: Ferro i ferrers en el món ibèric. El poblat de les Guàrdies (El Vendrell), Autopistes de Catalunya S.A., Departament de Cultura, Servei d Arqueologia, Barcelona.

MORER/RIGO/BARRASETAS 1998 J. Morer, A. Rigo, E. Barrasetas: Les intervencions arqueològiques a l’autopista A-16: valoración de conjunt, Tribuna d'Arqueologia 1996-1997, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 67-98. [+info]

MORET 2002 P. Moret: Tossal Montañes y la Gessera: ¿residencias aristocráticas del Ibérico Antiguo en la cuenca media del Matarranya?, Actes de les Primeres Jornades d'Arqueologia, Ibers a l'Ebre, Recerca i investigació, Ilercavonia 3, Tivissa, 65-73.

MORET 2005-2006 P. Moret: La época ibérica en El Palao (Alcañiz, Teruel), Kalathos 24-25, 155-175. [+info]

MOYA 2012 J. Moya: El Legado Gómez-Moreno en la Fundación Rodríguez-Acosta, in: RUEDA, C. (ed.), Exvotos Ibéricos (2) El Instituto Gómez-Moreno, Fundación Rodríguez-Acosta (Granada), Instituto de Estudios Giennenses-Diputación Provincial de Jaén, Jaén, 43-58.

MUÑOZ GAMBERO 1964 J. M. Muñoz Gambero: Poblado ibero-púnico del cerro de la Tortuga. Teatinos (Málaga), VIII Congreso Nacional de Arqueología (Sevilla-Malaga 1963), Zaragoza, 163-183.

MUÑOZ GAMBERO 1996 J. M. Muñoz Gambero: El cerro de la Tortuga, Historia Antigua de Málaga y su Provincia: Actas del Primer Congreso de Historia Antigua de Málaga (Málaga, 1994), Málaga, 221-243.

MUÑOZ GAMBERO 2009 J. M. Muñoz Gambero: El Cerro de la Tortuga. El Templo y la Necrópolis Ibero-Púnica de Málaga, Fundación Málaga, Málaga.

MUFFATTI 1969 G. Muffatti: L'instrumentum in bronzo, Studi Etrusci XXXVII.

MURIEL et alii 2006 S. Muriel et alii: Un enterrament infantil al jaciment ibèric dels Estinclells (Verdú, Urgell), Urtx: Revista Cultural de l'Urgell 19, Tàrrega, 41-67. [+info]

MURILLO 1994 J. F. Murillo: Griegos e indígenas en la Península Ibérica. Testimonios materiales, in: VAQUERIZO, D. (coord.), Arqueología de la Magna Grecia, Sicilia y Península Ibérica, Una aproximación a las relaciones culturales en el marco del Mediterráneo Occidental clásico, Actas del encuentro internacional celebrado en la Universidad de Córdoba entre los dias 3 a 5 de marzo de 1993, Córdoba, 147-190.

Scroll to top