Bibliography

One of the objectives of the Iberia Graeca centre is to create a bibliographical database that includes all the publications concerning the material documents demonstrating the trade and presence of the Greeks in the Iberian Peninsula, as well as other fundamental studies regarding the Greek colonisation of the Mediterranean.

A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | K | L | M | N | O | P | Q | R | S | T | U | V | W | X | Y | Z |

A

AAVV 1951 AAVV: La labor del Servicio de Investigación prehistórica y su Museo en el pasado año 1950, Museo de Prehistoria de Valencia, Valencia. [+info]

AAVV 1993 AAVV: Moneda griega. La colección del Museo Casa de la Moneda, Madrid.

AAVV 1995 AAVV: Um Gosto Privado Um Olhar Publico, Instituto Português de Museus/Museu Nacional de Arqueologia, Lisboa.

AAVV 2007 AAVV: Vasos gregos em Portugal. Aquém das Colunas de Hércules, Instituto Português de Museus/Museu Nacional de Arqueologia, Lisboa.

AAVV 2018 AAVV: La fortalesa dels Vilars d'Arbeca. Terra, aigua i poder en el món iber, Museu de Lleida, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Universitat de Lleida, Lleida. [+info]

ABAD/AMOROS 2017 L. Abad, V. Amorós: La cerámica griega ¿elemento de prestigio en época visigoda?: el caso de El Tolmo de Minateda (Hellín, Albacete), in: AQUILUÉ, X./CABRERA, P./ORFILA, M. (eds.), Homenaje a Glòria Trias Rubiés. Cerámicas griegas de la Península Ibérica: cincuenta años después (1967-2017), Barcelona, 63-72. [+info]

ABAD/GUTIERREZ LLORET/SANZ GAMO 1993 L. Abad, S. Gutiérrez Lloret, R. Sanz Gamo: El Proyecto de Investigación Arqueológica Tolmo de Minateda (Hellín): Nuevas perspectivas en el panorama arqueológico del Sureste Peninsular, Jornadas de Arqueología Albacetense en la Universidad Autónoma de Madrid, Madrid, 147-176.

ABAD/SALA 1993 L. Abad, F. Sala: El poblado ibérico de El Oral (San Fulgencio, Alicante), SIP, Trabajos Varios 90, València. [+info]

ABAD/SALA/SANCHEZ DE PRADO 1993 L. Abad, F. Sala, Ma. D. Sánchez de Prado: Materiales ibéricos y romanos del poblado de El Alberri (Cocentaina) conservados en la colección del Centre d'Estudis Contestans, Alberri: Quaderns d'Investigació del centre d'estudis contestans 6, Universidad de Alicante, 47-73. [+info]

ADROHER 1990 A. M. Adroher: Análisis cronológico del yacimiento ibérico de Puig Castellet (Lloret de Mar) a partir de las cerámicas de barniz negro, Cypsela 8, Girona, 79-85. [+info]

ADROHER 1993 A. M. Adroher: Céramique attique à vernis noir, in: PY, M. (dir.), Dicocer (1), Dicctionaire des céramiques antiques (VIIè s. av. n. è.-VIIè s. de n. è.) en Méditerranée nord-occidentale, (Provence-Languedoc, Ampurdan), Lattara 6, Lattes, 117-131. [+info]

ADROHER et alii 1997 A. M. Adroher et alii: Campaña de prospección arqueológica superficial en los Llanos de Bugejar (Puebla de Don Fadrique, Granada), Anuario Arqueológico de Andalucía 2, Sevilla, 86-97. [+info]

ADROHER/LOPEZ MARCOS 1989 A. M. Adroher, A. López Marcos: Informe del estudio de cerámicas de barniz negro en el Museo Provincial de Almería, Anuario Arqueológico de Andalucía 2, Sevilla, 382-389. [+info]

ADROHER/LOPEZ MARCOS 1990 A. M. Adroher, A. López Marcos: Estudio de cerámicas de barniz negro en los Museos Arqueológicos de Granada y Jaén, Anuario Arqueológico de Andalucía, Sevilla, 307-310. [+info]

ADROHER/LOPEZ MARCOS 1995 A. M. Adroher, A. López Marcos: Las cerámicas de barniz negro, I Cerámicas áticas y protocampanienses, Florentia Iliberritana 6, Granada, 11-53. [+info]

ADROHER/LOPEZ MARCOS 1996 A. M. Adroher, A. López Marcos: Material del siglo IV a.n.e. en Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà, Girona): el silo 27,  Cypsela XI, Girona, 41-58. [+info]

ADROHER/PONS/RUIZ DE ARBULO 1993 A. M. Adroher, E. Pons, J. Ruiz de Arbulo: El yacimiento de Mas Castellar de Pontós y el comercio del cereal ibérico en la zona de Emporion y Rhode, Archivo Español de Arqueología 66, Madrid, 31-67. [+info]

ADROHER/ROUILLARD 2017 A. M. Adroher, P. Rouillard: Cerámica griega en contextos ibéricos del cuadrante sureste peninsular: contextos diversos, problemas diversos, respuestas diversas, in: AQUILUÉ, X./CABRERA, P./ORFILA, M. (eds.), Homenaje a Glòria Trias Rubiés. Cerámicas griegas de la Península Ibérica: cincuenta años después (1967-2017), Barcelona, 73-85. [+info]

ADROHER/SANCHEZ/DE LA TORRE CASTELLANO 2016 A. M. Adroher, A. Sánchez, I. De la Torre Castellano: Cerámica ática de barniz negro de Iliberri (Granada, España). Análisis crono-estadístico de un contexto cerrado, Portvgalia Nova Serie vol. 37, Porto, 5-38. [+info]

ADSERIAS 1998 M. Adserias: Evidències del passat. Prehistòria i món antic a Vila-seca, Monografies de Vila-seca 20, Ajuntament de Vila-seca, Vila-seca.

ADSERIAS et alii 1993 M. Adserias et alii: L'assentament pre-romà de Tarragona, Revista d'Arqueologia de Ponent 3, Lleida, 177-227. [+info]

AGUILERA 2022 A. Aguilera: La moneda griega en Aragón y provincia de Lérida, in: AQUILUÉ, X./RIPOLLÈS, P. P. (eds.), La moneda grega a Ibèria. Seques i circulació monetària. In memoriam Paloma Cabrera Bonet, Museu d'Arqueologia de Catalunya-Centre Iberia Graeca, Barcelona, 129-142. [+info]

AGUSTI/BURCH/LLINAS 1998 B. Agustí, J. Burch, J. Llinàs: Les sitges ibèriques de Sant Sebastià de la Guarda (Palafrugell, Baix Empordà), Estudis del Baix Empordà 17, Sant Feliu de Guíxols, 43-58. [+info]

ALAMINOS et alii 1991 A. Alaminos et alii: Algunas observaciones sobre el comercio colonial en la costa central y meridional de Catalunya en época arcaica, Actas de la reunión La presencia de material etrusco en la Península Ibérica, Barcelona, 275-294.

ALBELDA 2015a V. Albelda: Almenara (Castelló): un punto clave en el golfo de Valencia, in: ARANEGUI, C. (Ed. Científica), El Sucronensis Sinus en época ibérica, Saguntum Extra 17, Valencia, 65-74. [+info]

ALBELDA 2015b V. Albelda: Ruaya: los iberos junto a la ciudad de València, in: ARANEGUI, C. (Ed. Científica), El Sucronensis Sinus en época ibèrica, Saguntum Extra 17, Valencia, 101-106. [+info]

ALBELDA/MACHAUSE 2015 V. Albelda, S. Machause: L'Abric de les Cinc (Almenara): ¿Cual fue su uso durante los siglos VII-IV a.C., in: ARANEGUI, C. (Ed. Científica), El Sucronensis Sinus en época ibérica, Saguntum Extra 17, Valencia, 75-88. [+info]

ALBERICH/ROS 1992 J. Alberich, M. Ros: Transcripció i transliteració dels noms dels principals vasos grecs, Faventia 14, Vol. 1,  Barcelona, 63-68. [+info]

ALBERTINI 1913 E. Albertini: Sculptures antiques du Conventus Tarraconensis, Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans 1911-1912, Barcelona, 323-474. [+info]

ALBIACH 2013 R. Albiach: L'Opidum de la Carència de Torís i el seu territori, Serie de Trabajos Varios 116, Valencia. [+info]

ALCALA-ZAMORA 2003 L. Alcalá-Zamora: La Necrópolis ibérica de Pozo Moro, Bibliotheca Archaeologica Hispana 23, Madrid.

ALFARO 1991 C. Alfaro: Numismática y Medallística, in: AAVV., Museo Arqueológico Nacional. Guía General, Vol. II, Dirección General de Bellas Artes y Archivos, Madrid, 163-188.

ALLUE et alii 2007 E. Allué et aliiLa sitja ibèrica de la Plaça de Sant Andreu de la Selva del Camp (Baix Camp), in: HERNÁNDEZ, G. (coord.), Jornades d'Arqueologia 1999, Comarques de Tarragona (1993-1999) Prehistòria, Protohistòria i època medieval, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona, 259-274. [+info]

ALMAGRO BASCH 1943a M. Almagro Basch: Breve guía para la visita de las excavaciones de Ampurias, Barcelona.

ALMAGRO BASCH 1943b M. Almagro Basch: Ampurias. Guía de las excavaciones, Barcelona.

ALMAGRO BASCH 1945 M. Almagro Basch: Excavaciones en Ampurias. Últimos hallazgos y resultados, Archivo Español de Arqueología XX, Madrid, 59-75. [+info]

ALMAGRO BASCH 1947 M. Almagro Basch: Estratigrafía de la ciudad helenístico-romana de Ampurias, Archivo Español de Arqueología XX, Madrid, 179-199. [+info]

ALMAGRO BASCH 1949 M. Almagro Basch: Cerámica griega gris de los siglos VI y V a. de J.C. en Ampurias, Rivista di Studi Liguri 15, Bordighera, 62-122.

ALMAGRO BASCH 1951 M. Almagro Basch: Ampurias. Historia de la ciudad. Guía de las excavaciones, Barcelona.

ALMAGRO BASCH 1952 M. Almagro Basch: Las inscripciones ampuritanas, griegas, ibéricas y latinas. Monografias Ampuritanas II, Barcelona.

ALMAGRO BASCH 1953 M. Almagro Basch: Las necrópolis de Ampurias, Vol. I. Introducción y necrópolis griegas, Monografías Ampuritanas III, Barcelona.

ALMAGRO BASCH 1955a M. Almagro Basch: Las necrópolis de Ampurias, Vol. II. Necrópolis romanas y necrópolis indígenas, Monografias Ampuritanas III, Barcelona.

ALMAGRO BASCH 1955b M. Almagro Basch: Tipología y cronología de las ánforas griegas de Ampurias, Actas del I Congreso Arqueológico del Marruecos español, Tetuan, 289-295. [+info]

ALMAGRO BASCH 1957 M. Almagro Basch: Ampurias. Historia de la ciudad. Guía de las excavaciones, Barcelona.

ALMAGRO BASCH 1962 M. Almagro Basch: Nuevas tumbas halladas en las necrópolis de Ampurias, Ampurias XXIV, Barcelona, 225-238. [+info]

ALMAGRO BASCH 1964 M. Almagro Basch: Excavaciones en la Palaiápolis de Ampurias, Excavaciones arqueológicas en España 27, Madrid.

ALMAGRO BASCH 2019 M. Almagro Basch: Objetos griegos del Gabinete de Antigüedades de la Real Academia de la Historia (Madrid), in: AQUILUÉ, X./CABRERA, P. (coords.), Iberia Graeca. Arte griego en los museos y colecciones de la península Ibérica, Centro Iberia Graeca, Barcelona, 71-82. [+info]

ALMAGRO BASCH/KUKAHN 1958 M. Almagro Basch, E. Kukahn: El Asklepios de Ampurias, Ampurias 19-20 (1957-1958), Barcelona, 1-30. [+info]

ALMAGRO GORBEA 1969 M. Almagro Gorbea: La Necrópolis de Las Madrigueras, Carrascosa del Campo (Cuenca), Biblioteca Praehistorica Hispana X, Madrid.

ALMAGRO GORBEA 1970 M. Almagro Gorbea: Hallazgo de un Kylix ático en Medellín (Badajoz), XI Congreso de Arqueología (Mérida, Cáceres 1969), Zaragoza, 437-448.

ALMAGRO GORBEA 1977 M. Almagro Gorbea: La iberización de las zonas orientales de la Meseta, Ampurias 38-40, Barcelona, 93-156. [+info]

ALMAGRO GORBEA 2001 M. Almagro Gorbea (ed.): Tesoros de la Real Academia de la Historia (catálogo de exposición), Palacio Real, Madrid.

ALMAGRO GORBEA 2002 M. Almagro Gorbea: Una probable divinidad tartésica identificada: NIETHOS/NETOS, Paleohispanica 2, Zaragoza, 37-70. [+info]

ALMAGRO GORBEA 2003a M. Almagro Gorbea: Un lekitos de fondo blanco del Pintor de Icaro en la Real Academia de la Historia, Lucentum 21-22, Alicante, 63-74. [+info]

ALMAGRO GORBEA 2003b M. Almagro Gorbea: Epigrafía prerromana, Real Academia de la Historia, Catálogo del Gabinete de Antigüedades I, Madrid.

ALMAGRO GORBEA 2005 M. Almagro Gorbea: Catálogo de Antigüedades Prerromanas, Real Academia de la Historia, Catálogo del Gabinete de Antigüedades II, 2, 1, Madrid.

ALMAGRO GORBEA 2006 M. Almagro Gorbea: La Necrópolis de Medellín, I. La excavación y sus hallazgos, Bibliotheca Archaeologica Hispana 26, Madrid. [+info]

ALMAGRO GORBEA 2008 M. Almagro Gorbea: La Necrópolis de Medellín, II. Estudio de los hallazgos, Bibliotheca Archaeologica Hispana 26, Madrid.

ALMAGRO GORBEA 2009a M. Almagro Gorbea: El Kýlix de figuras rojas arcáicas de Pozo Moro (Albacete), Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló 27, Castellón, 63-81. [+info]

ALMAGRO GORBEA 2009b M. Almagro Gorbea: Una pelíke del pintor de Eucharides procedente de Cabezo Lucero, Lucentum XXVIII, Alicante, 9-22. [+info]

ALMAGRO GORBEA 2010 M. Almagro Gorbea: La colección de antigüedades de Pascual de Gayangos, in: AGNES, G. (coord.), Pascual de Gayangos en el bicentenario de su nacimiento, Madrid, 107-125 y 139-144.

ALMAGRO GORBEA 2012 M. Almagro Gorbea: La escultura griega en Iberia, in: AQUILUÉ, X./CABRERA, P. (coords.), Iberia Graeca. El legado arqueológico griego en la península Ibérica, Girona, 82-91. [+info]

ALMAGRO GORBEA 2015a M. Almagro Gorbea: Un ánfora de Lydos en Ampurias y el inicio del asentamiento de Emporion en tierra firme, Lucentum XXXIV, Alicante, 23-30. [+info]

ALMAGRO GORBEA 2015b M. Almagro Gorbea: Los Kýlikes del "Pithos Painter" de Mengíbar y Reading y el comercio atlántico en la Edad del Hierro, in: GARCÍA SÁNCHEZ, J./MAÑAS, I./SALCEDO, F. (eds.), Navigare necesse est. Estudios en Homenaje a José María Luzón Nogué, Universidad Complutense de Madrid, Madrid, 417-433. [+info]

ALMAGRO GORBEA 2017 M. Almagro Gorbea: Un alabastrón del Pintor de Ampurias (Emporion Painter), de la antigua colección Montaner de Barcelona, relocalizado, in: AQUILUÉ, X./CABRERA, P./ORFILA, M. (eds.), Homenaje a Glòria Trias Rubiés. Cerámicas griegas de la Península Ibérica: cincuenta años después (1967-2017), Barcelona, 86-96. [+info]

ALMAGRO GORBEA et alii 2004 M. Almagro Gorbea et alii: Catálogo del Gabinete de Antigüedades de la Real Academia de la Historia, Madrid.

ALMAGRO GORBEA/GONZALEZ DE CANALES/LLOMPART 2018 M. Almagro Gorbea, F. González de Canales, J. Llompart: Un ánfora ática de la "Botkin Class" en Huelva y la fecha final del emporion focense, Madrider Mitteilungen 59, Mainz, 208-264. [+info]

ALMAGRO GORBEA/LORRIO 1989 M. Almagro Gorbea, A. J. Lorrio: Segóbriga III, la muralla norte y la puerta principal, campañas 1986-1987, Excma. Diputación provincial de Cuenca, Serie Arqueología conquense IX, Cuenca.

ALMAGRO GORBEA/LORRIO/TORRES 2021 M. Almagro Gorbea, J. Lorrio, M. Torres: Los focenses y la crisis de c. 500 a. C. en el Sureste: de la Fonteta y Peña Negra a La Alcudia de Elche, Lucentum XL, Alacant, 63-110. [+info]

ALMEIDA/VILAÇA/FERREIRA 2021 S. Almeida, R. Vilaça, A. M. Ferreira: Em busca da identidade perdida: o vaso grego arcaico de Santa Olaia (Figueira da Foz, Portugal), Revista d'Arqueologia de Ponent 31, Lleida, 65-78. [+info]

ALONSO 2016 M. C. Alonso: La empresa anticuaria de Carlos III entre Nápoles y Madrid, in: LUQUE, M. (coord.), Carlos III: proyección exterior y científica de un reinado ilustrado, Catálogo de la Exposición, Madrid, 77-93.

ALONSO et alii 2000a N. Alonso et alii: La fortaleza de Arbeca. El proyecto Vilars 2000. Investigación, recuperación y socialización del conocimiento y del patrimonio, in: La forteresse de Arbeca. Le projet Vilars 2000 Recherche, recuperation et socialisation de la connaissance et du patrimonie. Trabajos de Prehistoria 57, núm. 2,  Madrid, 161-173. [+info]

ALONSO et alii 2000b N. Alonso et alii: Les Roques del Sarró (Lleida, Segrià): Evolució de l'assentament entre el 3600 cal. a.n.e i el  175 a.n.e, Revista d'Arqueologia de Ponent 10, Lleida, 101-173. [+info]

ALONSO/JUNYENT/LOPEZ 2005 N. Alonso, E. Junyent, J. B. López: Arbeca. La Fortalesa dels Vilars, Barcelona, Museu d'Arqueologia de Catalunya, (Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya).

ALVAREZ et alii 2002 R. Álvarez et alii: Excavacions a l'assentament ibèric del Castell d'Ulldecona (Ulldecona, Montsià). Un balanç de conjunt,  I Jornades d'Arqueologia. Ibers a l'Ebre. Recerca i interpretació (Tivissa, 23 i 24 de novembre de 2001), Ilercavonia 3, Tortosa, 171-184. [+info]

ALVAREZ MARTI-AGUILAR 2008 M. Álvarez Martí-Aguilar: Los griegos y Gadir: Tarteso, el drago y el bronce de Samos, in: ANELLO, P./MARTÍNEZ-PINNA, J. (eds.), Relaciones interculturales en el Mediterráneo antiguo: Sicilia e Iberia, Málaga, 83-100. [+info]

ALVAREZ-OSSORIO 1910 F. Álvarez-Ossorio: Vasos griegos, etruscos o italogriegos que se conocen en el Museo Arqueológico Nacional, Madrid.

ALVAREZ/CARRASCO 1979-1980 J. Álvarez, A. Carrasco: Un lote de cerámica ática y campaniense del poblado ibérico de la Cadira del Bisbe (Premià de Dalt, Maresme), Pyrenae 15-16, Barcelona, 241-249. [+info]

ALVAREZ/LOPEZ 1991 A. Álvarez, A. López: L'assentament ibèric i el poblat medieval del Puig del Castell d'Ulldecona (campanya de 1985), XXXVII Assemblea Internacional d'Estudiosos, Amposta, Tarragona, 1-20.

AMELA 2006 L. Amela: Notas acerca de las monedas griegas recientemente publicadas, Gaceta Numismática 162-163, Barcelona, 9-16.

AMELA 2019 L. Amela: Las dracmas ligeras de Emporion, Revista Numismática Hécate 6, Murcia, 38-55. [+info]

AMITRANO 1988 R. Amitrano: Un replanteamiento de la restauración de algunas piezas de barniz negro de Hoya de Santa Ana, Albacete, Actas del Primer Congreso de Historia de Castilla-La Mancha, Ciudad Real, 317-326.

AMO DEL 1976 M. del Amo: Restos materiales de la población romana de Onuba, Huelva Arqueológica II, Huelva, 13-43. [+info]

AMO DEL 1978 M. del Amo: El Castañuelo. Un poblado céltico en la provincia de Huelva, Huelva Arqueológica IV, Huelva, 299-359.

AMO DEL/BELEN 1981 M. del Amo, M. Belen: Estudio de un corte estratigráfico en el Cabezo de San Pedro, Huelva Arqueológica V, Huelva, 57-148.

AMOROS 1933a J. Amorós: D'una troballa de monedes emporitanes i la possible cronologia de les monedes d'Empúries, Gabinet Numismàtic de Catalunya, sèrie A, nº 1, Barcelona.

AMOROS 1933b J. Amorós: Les dracmes emporitanes, Gabinet Numismàtic de Catalunya, sèrie A, nº 2, Barcelona.

AMOROS 1934 J. Amorós: Les monedes emporitanes anteriors a les dracmes, Gabinet Numismàtic de Catalunya, sèrie A, nº 3, Barcelona.

AMOROS 1941-1942 J. Amorós: Algunas cuestiones complementarias de la numismática emporitana, Anales de la Universidad de Barcelona, Crónica, Discursos y Comunicaciones, Barcelona, 67-118.

AMOROS 1954a J. Amorós: Apostillas al estudio de las monedas emporitanas, II. De una dragma inédita, Numisma IV-12, Madrid, 9-19. [+info]

AMOROS 1954b J. Amorós: Apostillas al estudio de las monedas emporitanas, I. Del hallazgo del Campo de Rebate (Orihuela), Numisma IV-11, Madrid, 29-31. [+info]

AMOROS 1954c J. Amorós: Apostillas al estudio de las monedas emporitanas, III. De las cecas emporitanas emisoras de las dracmas del Pegaso y del "Crysaor", Numisma IV-13, Madrid, 65-71. [+info]

AMOROS 1955a J. Amorós: Apostillas al estudio de las monedas emporitanas, IV. Del hallazgo de Seriñà, Numisma V-14, Madrid, 9-16. [+info]

AMOROS 1955b J. Amorós: Apostillas al estudio de las monedas emporitanas, V. De las dracmas con reverso de caballo parado, Numisma V-15, Madrid, 29-46. [+info]

AMOROS 2015 I. Amorós: Secuencia de ocupación del poblado ibérico de El Pitxòcol (Balones, Alacant) a partir de su repertorio material, Alberri. Quaderns d'Investigació del Centre d'Estudis Contestans 25, Universitat d'Alacant, 133-169. [+info]

AMOROS 2020 I. Amorós: Cerámicas importadas del Sector G de La Serreta (Alcoi-Cocentaina-Penàguila). Repertorio, distribución y comensalidad en una ciudad contestana, Saguntum (P.L.A.V.) 52, València, 95-116. [+info]

AMOROS/VIVES-FERRANDIZ 2022 I. Amorós, J. Vives-Ferrándiz: De las políticas comensales a las relaciones sociales: cerámicas áticas en La Bastida de les Alcusses (Moixent, Valencia), Archivo Español de Arqueología 95, Madrid. [+info]

AMYX 1988 D. A. Amyx: Corynthian vase-painting of the archaic period, University of California Press, Berkeley, Los Angeles, Londres.

AQUILUE 1999 X. Aquilué (dir.): Intervencions arqueològiques a Sant Martí d'Empúries (1994-1996). De l'assentament precolonial a l'Empúries actual, Monografies Emporitanes 9, Girona.

AQUILUE 2012 X. Aquilué: Las colonias griegas en Iberia, in: AQUILUÉ, X./CABRERA, P. (coords.), Iberia Graeca. El legado arqueológico griego en la península Ibérica, Girona, 46-57. [+info]

AQUILUE 2014 X. Aquilué: Algunos comentarios sobre las bases de datos de las cerámicas de la antigüedad clásica en la Península Ibérica, Boletín de la Sociedad de Estudios de la cerámica antigua en Hispania, Ex Officina Hispana 5, Madrid, 42-48. [+info]

AQUILUE 2017 X. Aquilué: Emporion/Emporiae. Una antigua ciudad portuaria en el extremo occidental del Mediterráneo, in: LÓPEZ BALLESTA, J. M./ROS SALA, M. M. (coords.), Conviviendo con la Arqueología: las capitales de las grandes potencias mediterráneas en la Antigüedad, una mirada alternativa, Phicaria, V Encuentros Internacionales del Mediterráneo (Mazarrón, 4-6 de 2016), Mazarrón, 105-121. [+info]

AQUILUE 2021 X. Aquilué: Paloma Cabrera, Emporion y el Centro Iberia Graeca, in: CARRETERO, A./CASTELLANO, M./MORENO, M./PAPI, C. (eds.), Abantos. Homenaje a Paloma Cabrera Bonet, Museo Arqueológico Nacional, Madrid, 1047-1060. [+info]

AQUILUE et alii 1993 X. Aquilué et alii: Memòria de les excavacions realitzades a Empúries l'any 1993 (47è. Curs d'Arqueologia d'Empúries), Generalitat de Catalunya, Barcelona. [+info]

AQUILUE et alii 2000 X. Aquilué et aliiLes ceràmiques gregues arcaiques de la Palaiàpolis d'Empúries, in: CABRERA, P./SANTOS, M. (coords.), Ceràmiques jònies d'època arcaica. Centres de producció i comercialització al Mediterrani Occidental, Actes de la Taula Rodona celebrada a Empúries, els dies 26 al 28 de maig de 1999, Monografies Emporitanes 11, Barcelona, 285-346.

AQUILUE et alii 2002 X. Aquilué et alii: Nuevos datos acerca del hábitat arcaico de la Palaia polis de Emporion, in: LUC, J. M. (coord.), Habitat et Urbanisme dans le monde grec de la fin des palais mycéniens à la prise de Milet (494 av. J.-C.), Pallas, Revue d'Ètudes Antiques 58, Toulouse, 301-327. [+info]

AQUILUE et alii 2007 X. Aquilué et alii: Les troballes escultòriques del 1909 al sector meridional de la Neàpolis emporitana, in: AAVV, L'Esculapi: El retorn del déu, Catàleg de l'exposició realitzada al Museu d'Arqueologia de Catalunya-Barcelona (octubre de 2007-febrero 2008), Girona, 29-43. [+info]

AQUILUE et alii 2004a X. Aquilué et alii: El comercio etrusco en Emporion. Evidencias sobre la presencia de materiales etruscos en la Palaia Polis de Empúries, Atti del XXIV Convegno di Studi Etruschi ed Italici (Marseille-Lattes, 26 settembre-1 ottobre 2002), Pisa, Roma, 175-192. [+info]

AQUILUE et alii 2004b X. Aquilué et alii: L'evolució dels contextos de materials amfòrics en la Palaia Polis d'Emporion entre els segles VI i II aC, in: SANMARTÍ, J./UGOLINI, D./RAMON, J./ASENSIO, D. (eds.), La circulació d'àmfores al Mediterrani Occidental durant la Protohistoria (segles VIII-III aC): aspectes quantitatius i anàlisi de continguts (Actes de la II Reunió Internacional d'Arqueologia de Calafell, 21-23 de març de 2002), Arqueomediterània 8/2004, Barcelona, 165-183.

AQUILUE et alii 2010 X. Aquilué et alii: Grecs et indigènes aux origenes de l'enclave phocéenne d'Emporion, in: TRÉZINY, H. (ed.), Grecs et Indigènes de la Catalogne à la Mer Noire, Bibliothèque d'Archéologie Méditerranéenne et Africaine 3, Paris, 65-78. [+info]

AQUILUE et alii 2011 X. Aquilué et alii: Resultats de les darreres intervencions arqueològiques a la Neàpolis de la ciutat grega d'Emporion (Empúries, l'Escala, Alt Empordà), Tribuna d'Arqueologia 2009, Servei d'Arqueologia i Paleontologia, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 121-147. [+info]

AQUILUE/AMIGO/GALLEGOS 2006 X. Aquilué. X. Amigo, J. Gallegos: Actuacions arqueològiques efectuades al poblat ibèric de Castell (Palamós, Baix Empordà) als anys 2005 i 2005, VIII Jornades d'Arqueologia de les Comarques Gironines (Roses, 6 i 7 d'octubre de 2006), Girona, 195-205. [+info]

AQUILUE/CABRERA 2012a X. Aquilué, P. Cabrera (coords.): Iberia Graeca. El legado arqueológico griego en la península Ibérica, Centro Iberia Graeca, Girona. [+info]

AQUILUE/CABRERA 2012b X. Aquilué, P. Cabrera: El Centro Iberia Graeca, in: AQUILUÉ, X./CABRERA, P. (coords.), Iberia Graeca. El legado arqueológico griego en la península Ibérica, Girona, 156-165. [+info]

AQUILUE/CABRERA 2014 X. Aquilué, P. Cabrera: Iberia Graeca: un centro de investigación, documentación y difusión del patrimonio arqueológico griego en la Península Ibérica, in: GARCÍA ALFONSO, E. (ed.), Actas del II Congreso de Prehistoria de Andalucía (Antequera, Málaga 15-17 febrero 2012), Málaga, 215-224. [+info]

AQUILUE/CABRERA 2015 X. Aquilué, P. Cabrera: El Centro Iberia Graeca, in: ÀLVAREZ, J. Mª./NOGALES, T./RODÀ, I. (eds.), Actas del XVIII Congreso Internacional de Arqueología Clásica: Centro y periferia en el mundo clásico (Mérida, 13-17 de mayo de 2013), Vol. II, Mérida, 1941-1946.

AQUILUE/CABRERA 2019a X. Aquilué, P. Cabrera (coords.): Iberia Graeca. Arte griego en los museos y colecciones de la península Ibérica, Centro Iberia Graeca, Barcelona. [+info]

AQUILUE/CABRERA 2019b X. Aquilué, P. Cabrera: La formación de las colecciones arqueológicas griegas en España y Portugal, in: AQUILUÉ, X./CABRERA, P. (coords.), Iberia Graeca. Arte griego en los museos y colecciones de la península Ibérica, Centro Iberia Graeca, Barcelona, 17-28. [+info]

AQUILUE/CABRERA 2019c X. Aquilué, P. Cabrera: La Base Documental del Centro Iberia Graeca, un instrumento para la documentación e investigación sobre la imagen femenina griega en la península Ibérica, in: TORTOSA, T./CABRERA, P. (eds.), Encuentros con las imágenes femeninas en Iberia, Mytra 3, Mérida, 173-187.

AQUILUE/CABRERA/CARRERAS 2019 X. Aquilué, P. Cabrera, P. Carreras: The Database of the Iberia Graeca Centre, in: MORAIS, R./LEAO, D./RODRÍGUEZ, D./FERREIRA, D. (eds.), Greek Art in Motion. Studies in honour of Sir John Boardman on the occasion of his 90th Birthay, Archaeopress Archaeology, Oxford, 325-334.

AQUILUE/CABRERA/ORFILA 2017 X. Aquilué, P. Cabrera, M. Orfila (eds.): Homenaje a Glòria Trias Rubiés. Cerámicas griegas de la Península Ibérica: cincuenta años después (1967-2017), Barcelona. [+info]

AQUILUE/CARRERAS/MIRO 2017 X. Aquilué, P. Carreras, M. T. Miró: Presencia de los talleres de cerámica ática en los poblados ibéricos indiketas y su relación  con Emporion (Empúries), in: AQUILUÉ, X./CABRERA, P./ORFILA, M. (eds.), Homenaje a Glòria Trias Rubiés. Cerámicas griegas de la Península Ibérica: cincuenta años después (1967-2017), Barcelona, 97-110. [+info]

AQUILUE/MIRO 2014 X. Aquilué, M. T. Miró: Reflexiones sobre los talleres de cerámica ática identificados en la ciudad griega de Emporion (Empúries), in: AAVV, Homenaje a Ricardo Olmos. Per speculum in aenigmate. Miradas sobre la Antigüedad, Anejos de Erytheia 7, Madrid, 242-248. [+info]

AQUILUE/RIPOLLES 2022 X. Aquilué, P. P. Ripollès (eds.): La moneda grega a Ibèria. Seques i circulació monetària. In memoriam Paloma Cabrera Bonet, Museu d'Arqueologia de Catalunya-Centre Iberia Graeca, Barcelona. [+info]

AQUILUE/RIPOLLES 2022 X. Aquilué, P. P. Ripollès: La moneda griega en Iberia. Una visión de conjunto, in: AQUILUÉ, X./RIPOLLÈS, P. P. (eds.), La moneda grega a Ibèria. Seques i circulació monetària. In memoriam Paloma Cabrera Bonet, Museu d'Arqueologia de Catalunya-Centre Iberia Graeca, Barcelona, 289-303. [+info]

ARAGONESES 1964 J. Aragoneses: El oinokoe griego de Alcantarilla (Murcia), Idealidad, Alicante-Murcia.

ARAGONESES 1965 J. Aragoneses: Dos nuevas necrópolis ibéricas en la provincia de Murcia,  Anales de la Universidad de Murcia XXIII 1-2, 1964-1965, Murcia, 79-90.

ARANCIBIA/ESCALANTE 2006a A. Arancibia, Mª. M. Escalante: Aportaciones a la arqueología urbana de Málaga, de la Málaga fenicia a la Málaga bizantina a través de los resultados de la excavación de C/Císter 3-San Agustín 4, Anuario Arqueológico de Andalucía/2006, Málaga, 3636-3656. [+info]

ARANCIBIA/ESCALANTE 2006b A. Arancibia, Mª. M. Escalante: La Málaga fenicio-púnica a la luz de los últimos hallazgos, Mainake XXVIII, Málaga, 333-360. [+info]

ARANEGUI 1973 C. Aranegui: Materiales arqueológicos del Peñón de Ifac (Calpe), Papeles del Laboratorio de Arqueología Valenciana 9, Valencia, 49-69. [+info]

ARANEGUI 1979 C. Aranegui: Hallazgo de una necrópolis ibérica en La Mina (Gátova, Castellón), Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló 6, Castelló, 269-286. [+info]

ARANEGUI 1982 C. Aranegui: Excavaciones en el Grau Vell (Sagunto, Valencia), Serie de Trabajos Varios 72, Valencia. [+info]

ARANEGUI 1994 C. Aranegui: El Círculo del SE y el comercio entre iberos y griegos, in: CABRERA, P./OLMOS, R./SANMARTÍ, E. (coords.), Iberos y griegos: lecturas desde la diversidad, Simposio Internacional celebrado en Empúries (3-5 de abril de 1991), Huelva Arqueológica XIII-1, Huelva, 297-318.

ARANEGUI 2002 C. Aranegui: Las ánforas con la marca MAGON, in: RIVET, L./SCIALLANO, M. (coords.), Vivre, produire et échanger réflets méditerranéens: mélanges offerts à Bernard Liou, Montagnac, 409-416.

ARANEGUI 2004 C. Aranegui: Les joies ibèriques. Una interpretació del tresor de Xàbia (Alacant), Xàbiga 8, 10-16. [+info]

ARANEGUI 2015 C. Aranegui: Ocultaciones de objetos de valor, in: ARANEGUI, C. (Ed. Científica), El Sucronensis Sinus en época ibérica, Saguntum Extra 17, Valencia, 159-176. [+info]

ARANEGUI 2017 C. Aranegui: A propósito de las ánforas masalietas en el litoral ibérico, in: AQUILUÉ, X./CABRERA, P./ ORFILA, M. (eds.), Homenaje a Glòria Trias Rubiés. Cerámicas griegas de la Península Ibérica: cincuenta años después (1967-2017), Barcelona, 111-115. [+info]

ARANEGUI 2021 A. Aranegui: La tumba de la cratera del Pintor de la Amazona (Orlell, La Vall d'Uixó) reconsiderada, in: CARRETERO, A./CASTELLANO, M./MORENO, M./PAPI, C. (eds.), Abantos. Homenaje a Paloma Cabrera Bonet, Museo Arqueológico Nacional, Madrid, 27-38. [+info]

ARANEGUI et alii 1993 C. Aranegui et alii: La nécropole ibérique de Cabezo Lucero (Guardamar del Segura, Alicante), Madrid-Alicante.

ARANEGUI et alii 1985 C. Aranegui et alii: El Grau Vell de Sagunt, Campaña de 1984, Saguntum 19, València, 201-224. [+info]

ARASA 1995 F. Arasa: Material provinent del jaciment ibèric del Cormulló dels Moros (Albocàsser, Castelló). II. Els materials d'importació i les imitacions, Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló 16, Castelló, 125-156. [+info]

ARASA 2017 F. Arasa: Ceràmiques Hel·lenístiques del S. III A. E. a les comarques septentrionals del País Valencià, in: ARASA, F./MATA, C., Saguntum Extra 19, Homenaje a la profesora Carmen Aranegui Gascó, Valencia, 93-110. [+info]

ARASA/MESADO 1997 F. Arasa, N. Mesado: La ceràmica d'importació del jaciment ibèric de la Torre d'Onda (Borriana, La Plana Baixa), Archivo de Prehistoria Levantina XXII, Valencia, 375-408. [+info]

ARBELOA 1990 J. M. V. Arbeloa: Prospeccions i excavacions arqueològiques Les Valletes, Aldover (Baix Ebre), Butlletí Arqueològic de Tarragona 12, Tarragona, 188-194.

ARCELIN-PRADELLE 1984 C. Arcelin-Pradelle: La céramique grise monochrome en Languedoc oriental, Revue Archéologique de Narbonnaise 15, Paris, 19-67. [+info]

AREVALO 2002-2003 A. Arévalo: Las imágenes monetales hispánicas como emblemas de Estado, Cuadernos de Prehistoria y Arqueología de la Universidad Autónoma de Madrid 28-29, Madrid, 241-258. [+info]

AREVALO 2002 A. Arévalo: La moneda griega foránea en la Península Ibérica, Actas del X Congreso Nacional de Numismática (Albacete 1998), Madrid, 1-12. [+info]

AREVALO 2005 A. Arévalo: Corpus Nummorum Graecorum. España. Volumen II. Hispania. Ciudades del área meridional. Acuñaciones con leyenda indígena, Madrid.

AREVALO 2022 A. Arévalo: La moneda griega en Andalucía Occidental, in: AQUILUÉ, X./RIPOLLÈS, P. P. (eds.), La moneda grega a Ibèria. Seques i circulació monetària. In memoriam Paloma Cabrera Bonet, Museu d'Arqueologia de Catalunya-Centre Iberia Graeca, Barcelona, 199-215. [+info]

ARJONA 2017 M. Arjona: Observaciones sobre la iconografía de Atenea en los vasos griegos hallados en Emporion, in: AQUILUÉ, X./CABRERA, P./ORFILA, M. (eds.), Homenaje a Glòria Trias Rubiés. Cerámicas griegas de la Península Ibérica: cincuenta años después (1967-2017), Barcelona, 116-123. [+info]

ARRIBAS 1956 A. Arribas: La primera campaña de excavaciones en el poblado ibérico y villa romana de Adarró, Butlletí Biblioteca-Museu Balaguer IV, Lleida, 23-48.

ARRIBAS/ARTEAGA 1975 A. Arribas, O. Arteaga: El yacimiento fenicio de la desembocadura del río Guadalhorce (Málaga), Cuadernos de Prehistoria de la Universidad de Granada, Serie monográfica 2, Granada.

ARRIBAS/MOLINA 1968-1969 A. Arribas, F. Molina: La necrópolis ibérica del Molino de Caldona. (Campaña de 1968), Oretania 28-33, Linares, Jaén, 160-229.

ARRIBAS/TRIAS 1958 A. Arribas, G. Trías: Entorno a un fondo de Kylix ático de Ilduro (Mataró), Archivo Español de Arqueología Vol . XXXI, núm. 97-98, Madrid, 96-103.

ARRIBAS/TRIAS 1959 A. Arribas, G. Trías: Los primeros vasos áticos con barniz rojo coral hallados en España, Archivo Español de Arqueología 32, Madrid, 93-105.

ARRIBAS/TRIAS 1961a A. Arribas, G. Trías: Un vaso del Pintor del Polos de Ampurias (Contribución al estudio de las cerámicas áticas más antiguas de España), Archivo Español de Arqueología 34, Madrid, 168-177.

ARRIBAS/TRIAS 1961b A. Arribas, G. Trías: Un interesante “hallazgo cerrado” en el yacimiento de Ullastret, Archivo Español de Arqueología XXXIV, Madrid, 18-40.

ARRIBAS/TRIAS 1965 A. Arribas, G. Trías: La actividad arqueológica en Grecia (1960-1965), Pyrenae 1, Barcelona, 139-154. [+info]

ARRIBAS et alii 1987 A. Arribas et alii: El barco de El Sec (costa de Calvià, Mallorca). Estudio de los materiales, Ajuntament de Calvià y Universitat de les Illes Balears, Mallorca.

ARRUDA (SIN FECHA) A. M. Arruda: O Oriente no Occidente: o comercio grego, in: MEDINA, J. (dir.), História de Portugal, vol. 2, Ediclube, Amadora, 34-44.

ARRUDA / SOUSA 2019 A. M. Arruda, E. Sousa: The Greek pottery in the Tagus estuary. Em R. Morais, D. Leão, D. Pérez, D. Ferreira (Edits.), Greek Art. Studies in honour of Sir John Boardman on the occasion of his 90th birthday, (pp. 187-195). Oxford: Archaeopress Publishing Ltd.

ARRUDA 1994 A. M. Arruda: Panorama das importaçoes gregas em Portugal, in: CABRERA, P./OLMOS, R./SANMARTÍ, E. (coords.), Iberos y griegos: lecturas desde la diversidad, Simposio Internacional celebrado en Empúries (3-5 de abril de 1991), Huelva Arqueológica XIII-1, Huelva, 127-154. [+info]

ARRUDA 1996 A. M. Arruda: Os Gregos no Occidente, in: ALARÇAO, J. d' (ed.), De Ulises a Viriato. O primeiro milénio a. C., Catálogo de la Exposición, Museu Nacional de Arqueologia, Lisboa, 46-51.

ARRUDA 1997 A. M. Arruda: As cerámicas áticas do Castelo de Castro Marim, no quadro das exportaçoes para a Península Ibérica, Ed. Colibrí, Lisboa.

ARRUDA 2003 A. M. Arruda: A Idade do Ferro no Castelo de Castro Marim através das importaçoes cerámicas, Xelb 4, Silvez, 70-88. [+info]

ARRUDA 2005 A. M. Arruda: O 1º milénio a.n.e. no centro e no sul de Portugal leituras possíveis no inicio de um novo século, O Arqueólogo Portugués, Série 4, núm. 23, Lisboa, 9-156. [+info]

ARRUDA 2007 A. M. Arruda: Cerâmicas gregas encontradas em Portugal, in: ROCHA PEREIRA, M. H. da (ed.), Vasos gregos em Portugal - Aquém das Colunas de Hércules, Museo Nacional de Arqueologia, Lisboa, 135-140.

ARRUDA 2019 A. M. Arruda: A cerâmica grega de época arcaica do território actualmente português, Archivo Español de Arqueología 92, Madrid, 63-69. [+info]

ARRUDA et alii 1998 A. M. Arruda et alii: Cerámicas áticas de Mértola, Conimbriga 37, Coimbra, 121-149. [+info]

ARRUDA et alii 2003 A. M. Arruda et alii: A cronologia relativa e absoluta da ocupaçao sidérica do Castelo de Castro Marim, Saguntum 45, Valencia, 101-114. [+info]

ARRUDA/FERREIRA/DE SOUSA 2020 A. M. Arruda, D. Ferreira, E. de Sousa: A cerâmica grega do Castelo de Castro Marim, Estudos & Memórias 13, Centro de Arqueologia da Universidade de Lisboa, Lisboa. [+info]

ARRUDA/LOPES 2012 A. M. Arruda, M. C. Lopes: Dois vasos gregos da necrópole do Cerro Furado (Baleizao, Beja, Portugal), O Arqueólogo Português, Serie V, núm. 2, Instituto Portugués de Arqueología, Portugal, 405-415. [+info]

ARRUDA/TEIXEIRA DA FRITAS 2008 A. M. Arruda, V. Teixeira da Fritas: O Castelo de Castro Marim durante os séculos VI a V a.n. e., in: JIMÉNEZ ÁVILA, J. (ed.), Sidereum Ana I. El río Guadiana en época post-orientalizante, Anejos de Archivo Español de Arqueología 46, CSIC, Madrid, 429-446. [+info]

ARTEAGA 1979 O. Arteaga: Avance sobre las nuevas excavaciones en el Cerro del Mar. Campaña 1976, Noticiario Arqueológico Hispánico 6, Madrid, 259-274.

ARTEAGA 1988 O. Arteaga: Zur phönizischen Hafensituation von Toscanos, Forschungen zur Archäologie und Geologie im Raum von Torre del Mar 1983/84, Madrider Beiträge 14, Mainz, 127-141.

ARTEAGA/PADRO/SANMARTI GREGO 1990 O. Arteaga, J. Padró, E. Sanmartí Grego: El poblado Ibérico del Tossal del Moro de Pinyeres (Batea, Terra Alta, Tarragona), Monografies Arqueològiques 7, Barcelona.

ARXE/CABALLERO/GARCIA 1984 J. Arxé, M. Caballero, J. García: La Necròpoli ibèrica del Turó dels Tres Pins, Cabrera de Mar (El Maresme), Barcelona. [+info]

ASENSIO 1996 D. Asensio: Les àmfores d'importació de la Ciutadella ibèrica d'Alorda Park o les Toixoneres (Calafell, Baix Penedès, Tarragona), Revista d'Arqueologia de Ponent 6, Lleida, 35-79. [+info]

ASENSIO 2001-2002 D. Asensio: Àmfores importades comerç i economia entre els pobles ibèrics de la costa catalana (segles VI-VII aC.): un exercici de quantificació aplicada, Revista d'Arqueologia de Ponent 11-12, Lleida, 67-86. [+info]

ASENSIO et alii 1994-1996 D. Asensio et alii: El jaciment del Barranc de Sant Antoni (Ginestar, Ribera d'Ebre), Actes Models d'ocupació, transformació i explotació del territori entre el 1600 i el 500 a.n. e. a la Catalunya Meridional i zones limítrofes de la depressió de l'Ebre, Gala 3-5, Sant Feliu de Codines, 231-246. [+info]

ASENSIO et alii 1999a D. Asensio et alii: El poblament ibèric al Vendrell: estat de la qüestió, Miscel•lània Penedesenca XXIV, Vilanova i la Geltrú, 55-70. [+info]

ASENSIO et alii 1999b D. Asensio et alii: L'assentament ibèric del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre), in: HERNÁNDEZ, G. (coord.), Jornades d'Arqueologia 1999: Comarques de Tarragona (1993-1999): prehistòria, protohistòria i època medieval, Barcelona, 157-174.

ASENSIO et alii 2000-2001 D. Asensio et alii: Resultats de la campanya de 1998/1999 i estat de la qüestió sobre el nucli laietà del Turó de Ca n'Olivé (Cerdanyola, Vallès Occidental), Pyrenae 31-32, Barcelona, 163-199. [+info]

ASENSIO et alii 2000a D. Asensio et alii: L'assentament ibèric de Tarragona. L'excavació arqueològica al carrer dels Caputxins, núm. 24, Tàrraco 99, Arqueologia d'una capital provincial romana (Taragona 15,16 i 17 d'abril de 1999), Tarragona, 71-82.

ASENSIO et alii 2000b D. Asensio et alii: La ceràmica àtica del Turó de Ca n'Olivé (Cerdanyola del Vallès, Barcelona). Comerç i distribució de vaixella fina importada a la Catalunya central (segles V i IV aC), III Reunió sobre Economia en el Món Ibèric (València, 24-27 de novembre de 1999), Saguntum Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia Extra 3, Valencia, 369-380. [+info]

ASENSIO et alii 2001a D. Asensio et alii: Les formes d'organització social i econòmica a la Cossetània ibèrica: noves dades sobre l'evolució i tipologia dels assentaments entre els segles VI-III a. C., in: I Taula Rodona Internacional d'Ullastret: Territori polític i territori rural durant l'edat del ferro a la Mediterrània occidental, Monografies d'Ullastret 2, Girona, 253-272.

ASENSIO et alii 2001b D. Asensio et alii: Tipus d'assentaments i evolució del poblament ibèric a la Catalunya central (eix Llobregat-Cardener), in: MARTIN, A./PLANA, R. (dir.), Territori polític i territori rural durant l'edat del Ferro a la Mediterrània Occidental, (Monografies d'Ullastret 2), Girona, 183-202.

ASENSIO et alii 2002a D. Asensio et aliiEl nucli ibèric del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre): un estat de la qüestió, I Jornades d'Arqueologia. Ibers a l'Ebre. Recerca i interpretació, Ilercavonia 3, Tivissa, 185-203.

ASENSIO et alii 2002b D. Asensio et alii: El jaciment de la Codina (Pinell, Solsonès): un assentament d'època ibèrica, romana i medieval, Oppidum. Revista Cultural del Solsonès 2, Solsona, 81-93. [+info]

ASENSIO et alii 2003a D. Asensio et alii: El jaciment ibèric de Sant Esteve d'Olius (Olius, Solsonès). Un centre d'acumulació d'excedent agrícola del segle III aC a la Lacetània, in: Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2000, Comarques de Lleida, Vol. I, Barcelona, 253-264. [+info]

ASENSIO et alii 2003b D. Asensio et alii: El jaciment de La Codina (Pinell, Solsonès), un assentament d'època ibèrica, romana i medieval, in: Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2000, Comarques de Lleida, Vol. II, Barcelona, 269-284. [+info]

ASENSIO et alii 2003c D. Asensio et alii: El jaciment ibèric dels Estinclells (Verdú, l'Urgell): un assentament fortificat ilergeta del segle III aC, Revista d'Arqueologia de Ponent 13, Lleida, 222-236. [+info]

ASENSIO et alii 2005 D. Asensio et alii: La troballa d'una màscara grotesca de terra cuita en el jaciment ibèric de Mas d'en Gual (El Vendrell, Baix Penedès), Fonaments 12, Catarroja (València), 223-233. [+info]

ASENSIO et alii 2006 D. Asensio et alii: Noves intervencions arqueològiques a l'assentament fortificat ilergeta dels Estinclells (Verdú, Urgell), in: Arqueologia i Arqueòlegs. Homenatge a Ramon Boleda Cases. Actes de la XXXV Jornada de Treball. Verdú 2004, Grup de Recerques de les Terres de Ponent, Tàrrega, 201-230. [+info]

ASENSIO et alii 2007 D. Asensio et alii: Les Toixoneres, Alorda Park, in: HERNÀNDEZ, G. (coord.), Jornades d'Arqueologia 1999: Comarques de Tarragona (1993-1999): prehistòria, protohistòria i època medieval, Barcelona, 275-292.

ASENSIO et alii 2008 D. Asensio et alii: L'hàbitat i el camp de sitges ibèric de Sant Esteve d'Olius (Olius, Solsonès). Un nucli d'activitats economiques especialitzades del segle III aC a la Catalunya Interior,  in: Tribuna d'Arqueologia 2007, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona, 149-168. [+info]

ASENSIO et alii 2017 D. Asensio et alii: Aportación de la cerámica griega fina y sus contextos cerámicos a la caracterización de la secuencia de asentamientos superpuestos entre el siglo VI y el siglo IV a. C. en el Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà, Girona), in: AQUILUÉ, X./CABRERA, P./ORFILA, M. (eds.), Homenaje a Glòria Trias Rubiés. Cerámicas griegas de la Península Ibérica: cincuenta años después (1967-2017), Barcelona, 124-139. [+info]

ASENSIO et alii 2009-2010 D. Asensio et alii: La ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles: Resultats de l'excavació del sector adjacent a les torres pentagonals (2008-2010), Tribuna d'Arqueologia 2009-2010, Barcelona, 243-264. [+info]

ASENSIO et alii 2009a D. Asensio et alii: Evidencias arqueológicas de la incidencia púnica en el mundo ibérico septentrional (siglos VI-III a.C.). Estado de la cuestión y nuevos enfoques,  Mainake XXXII (2), Málaga, 705-734. [+info]

ASENSIO et alii 2009b Asensio et alii: El nucli ibèric de Montjuïc. Les sitges de Magòria o de Port, Barcelona, Quarhis, època II, 5, Barcelona. [+info]

ASENSIO/CELA/FERRER 1996 D. Asensio, X. Cela, C. Ferrer: Els materials ceràmics del poblat ibèric del Castellet de Banyoles (Tivissa), Col·lecció Salvador Vilaseca de Reus, Pyrenae 27, Barcelona, 163-191. [+info]

ASENSIO/CELA/MORER 2005 D. Asensio, X. Cela, J. Morer: El jaciment protohistòric del Turó de la Font de La Canya (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès): Un nucli d'acumulació d'excedents agrícoles a la Cossetània (segles VII-III aC),  Fonaments 12, Catarroja (València), 177-195. [+info]

ASENSIO/MORER 2003 D. Asensio, J. Morer: Campanya de sondeig de comprovació dels resultats de les prospeccions arqueològiques, in: GUITART, J./PALET, J. M./PREVOSTI, M. (coords.), Territoris antics a la Mediterrània i a la Cossetània oriental: actes del Simposi Internacional d'Arqueologia del Baix Penedès, Barcelona, 195-210.

ASENSIO/OTIÑA 2002 D. Asensio, P. Otiña: Àmfores d'importació i comerç en època ibèrica (S.VI-I a.C.) a la zona del Camp de Tarragona, Citerior 3, Tarragona, 93-128.

ASENSIO/PONS 2004-2005 D. Asensio, E. Pons: La troballa d'un crater àtic de figures roges en el jaciment ibèric del Mas Castellar (Pontós, Alt Empordà), Quaderns de Preistòria i Arqueologia de Castelló 24, Castelló, 199-211. [+info]

ASENSIO/PONS 2005 D. Asensio, E. Pons: La troballa d'un crater àtic de figures roges en el jaciment ibèric de Mas Castellar (Pontós, Alt Empordà), Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló 24, Castelló, 199-212. [+info]

ASENSIO/PONS 2015a D. Asensio, E. Pons: Manifestacions materials de prestigi i distinció social en les diferents ocupacions del Mas Castellar de Pontós (Alt Emporda, Catalunya) (segles V-III aC), in: BELARTE, M. C./GARCÍA, D./SANMARTÍ, J. (eds.), Les estructures socials protohistòriques a la Gal·lia i a Iberia. Homenatge a Aurora Martín i Enriqueta Pons, Barcelona, 151-163. [+info]

ASENSIO/PONS 2015b D. Asensio, E. Pons: Características, evolución y particularidades del poblamiento indígena en el área de colonización griega del Ampurdán. El caso de Mas Castellar de Pontós (siglos VII-III a. C.), in: ROURE, R. (ed.), Contacts et acculturations en Méditerranée occidentale. Hommages à Michel Bats, Paris, Aix-en-Provence, 219-227. [+info]

ASENSIO/PRINCIPAL/SANMARTI-GREGO 1995 D. Asensio, J. Principal, J. Sanmartí-Grego: Annex: Els materials d'importació del poblat de Castellruf, El poblat ibèric de Castellruf, Memòries d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya 16, Barcelona, 165-183.

AUBET 1994 Mª. E. Aubet: Tiro y las colonias fenicias de Occidente, Ed. Crítica, Barcelona.

AUBET 1999 Mª. E. Aubet: La secuencia arqueo-ecológica del Cerro del Villar, La cerámica fenicia en occidente. Centros de producción y áreas de comercio, Actas del I Seminario Internacional sobre Temas Fenicios, Alicante, 41-68.

AUBET et alii 1999 Mª. E. Aubet et aliiCerro del Villar-I. El asentamiento fenicio en la desembocadura del río Guadalhorce y su interacción con el hinterland, Junta de Andalucía, Consejería de Cultura, Sevilla.

AURA/SEGURA 2000 J. E. Aura, J. M. Segura (coord.): Catálogo: Museu Arqueològic Municipal Camil Visedo Moltó, Alcoi. [+info]

AYENSA 2012 E. Ayensa: Mil años de relaciones políticas, militares y culturales hispanogriegas (siglos VI-XVI), in: AQUILUÉ, X./CABRERA, P. (coords.), Iberia Graeca. El legado arqueológico griego en la península Ibérica, Girona, 137-144. [+info]

AZUAR et alii 2007 R. Azuar et alii: Guía Catálogo del Museo Arqueológico de Alicante, Alicante. [+info]

Scroll to top