Volem ressaltar, a part de les publicacions monogràfiques que hem anant informant al llarg de l’any en aquesta secció, una sèrie d’articles publicats el 2020 sobre la ceràmica grega a Iberia apareguts en diferents revistes científiques. L’article d’E. García Alfonso, Un ánfora ática procedente de las excavaciones del rectorado de la Universidad de Málaga, Spal. Revista de Prehistoria y Arqueología 29/2, Sevilla, 2020, 65-80, se centra en una àmfora àtica de tipus SOS, de la segona meitat del segle VII aC, relacionada amb la construcció de la muralla fenícia de Màlaga. El treball d’A. Delgado, M. Ferrer i M. Santos, ¿Dualidad étnica o heterogeneidad social? Equipos cerámicos y prácticas cotidianas en la Neápolis de Emporion, c. 425-375 a. C., Zephyrus LXXXV, Salamanca, 2020, 79-108, presenta una anàlisi ceràmica de diferents contextos de la Neàpolis emporitana, valorant la relació percentual existent entre les diverses produccions ceràmiques segons la seva procedència i funcionalitat. Per la seva banda, l’article de R. Graells, A. J. Lorrio i R. Esteve, ¿Quién sostuvo el cielo en Crevillent? A propósito de un fragmento cerámico de El Forat (prov. Alicante), Ottium. Archeologia e Cultura del Mondo Antico 8, 2020, 1-38, analitza un fragment retallat d’un crater de ceràmica apulia, estudiant la iconografia del personatge representat i les causes de la seva presència en aquest assentament alacantí. Finalment, el treball de I. Amorós, Cerámicas importadas del Sector G de La Serreta (Alcoi-Cocentaina-Penàguila). Repertorio, distribución y comensalidad en una ciudad contestana, Saguntum (P.L.A.V.) 52, València, 2020, 95-116, presenta un interessant conjunt de ceràmiques àtiques procedent d’aquest oppidum contestà.
Es pot trobar els links de cada un d’aquests articles a l’apartat “Bibliografia” del nostre web: https://web.iberiagraeca.net/bibliografia/?lang=ca
Més notícies
-
Tipologia de les monedes d’Emporion de la primera meitat del segle V aC
En el darrer número de la revista Archivo de Prehistoria Levantina ha aparegut publicat l’article de P. P. Ripollès i J.-A. Chevillon “Las acuñaciones post-arcaicas de Emporion (ca. 480/470-440 a. C.)” (APL XXXIII, València, 2020, 167-198), que analitza les monedes encunyades a la ciutat grega d’Emporion al llarg de l’anomenada Fase C de la producció de la...
-
Gran acceptació de les publicacions del web d’Iberia Graeca
La situació creada aquest any 2020 per la Covid-19 ens ha obligat a relacionar-nos més que mai de forma telemàtica. Per aquest motiu, s’ha produït un augment de visites del web d’Iberia Graeca i també un increment considerable de les descàrregues de les nostres publicacions que aquest any han arribat a la xifra de...
-
Nous treballs de documentació per a la Base Documental del Centre Iberia Graeca
Entre el 18 de setembre i el 18 de novembre d’enguany, gràcies a la contractació de tres arqueòlegs documentalistes, s’han pogut realitzar 525 fitxes de materials grecs que han estat incorporades a la Base Documental del web d’Iberia Graeca. D’aquestes fitxes, 239 corresponen a ceràmiques gregues procedents de jaciments de la província d’Alacant (El...
-
Editades les actes del IX Congrés Internacional d’Estudis Fenicis i Púnics
L’Instituto de Arqueología de Mérida ha editat el número 5 de la sèrie Mytra. Monografías y Trabajos de Arqueología (IAM, CSIC-Junta de Extremadura, Mérida 2020) que amb el títol Un viaje entre el Oriente y el Occidente del Mediterráneo recull les comunicacions presentades al IX Congrés Internacional d’Estudis Fenicis i Púnics, celebrat a Mérida entre...
-
Publicada la monografia La ruta de las Estrímnides. Navegación y conocimiento del litoral atlántico de Iberia en la Antigüedad
Ha estat publicat el número 4 de les Monografías de Gaia dedicat a analitzar les relacions comercials i culturals que es van establir a l’Antiguitat entre les ciutats fenício-púniques i les comunitats de la cultura castrenya del nord-oest de la península Ibèrica. De la mateixa manera, s’estudia el coneixement que van tenir els antics...
-
Mort l’hel·lenista Francisco Rodríguez Adrados
El passat 21 de juliol, als 98 anys, va morir a Madrid el professor Francisco Rodríguez Adrados, un dels hel·lenistes espanyols de major prestigi i reconeixement internacional. Va ser catedràtic de Filologia Grega a la Universitat de Barcelona i a la Complutense de Madrid, acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola, de la Reial Acadèmia...
-
Convocat el cinquè congrés de la “International Association for Research on Pottery of the Hellenistic Period (IARPotHP)”
La “International Association for Research on Pottery of the Hellenistic Period (IARPotHP)” ha anunciat la celebració de la “5th Conference: From East to West and back again: societies, economies and ceramics in the Hellenistic World” que es durà a terme des del 22 al 25 de juny de 2021 a Sevilla. El congrés està...
-
Editada la monografia Analyse et exploitation des timbres amphoriques grecs
Recentment, ha aparegut la monografia Analyse et exploitation des timbres amphoriques grecs, editada per Nathan Badoud i Antigone Marangou (Presses Universitaires de Rennes, Rennes, 2019). El llibre recull les actes del Col·loqui Internacional celebrat a Atenes, els dies 3-5 de febrer de 2010, sobre els diferents segells que apareixen a les àmfores gregues des...
-
Projecte de recerca de les àrees portuàries de la ciutat grega d’Emporion
El passat 18 de maig, amb motiu de la celebració del Dia Internacional dels Museus, el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) va presentar el seu nou Blog (http://arqueoblog.cat) amb l’objectiu que sigui un canal de difusió digital de les seves activitats. El Blog es estructurat en sis apartats: “Novetats”, “Històries de museu”, “Museu endins”,...
-
Publicat el llibre Cerámica Griega de la Fundación Rodríguez-Acosta
El passat 23 d’abril, Dia Internacional del Llibre, la Fundación Pública Andaluza Rodríguez-Acosta va presentar el llibre Cerámica Griega de la Fundación Rodríguez-Acosta, en el qual s’estudien 29 ceràmiques gregues, datades entre el segle VIII i el segle III aC i procedents algunes d’elles de la necròpolis de Tutugi (Galera, Granada). Aquestes ceràmiques van...