Bibliografia

Un dels objectius del Centre Iberia Graeca és la creació d'una base de dades bibliogràfica que abasti totes les publicacions de referència relacionades amb els documents materials que evidenciïn la presència i el comerç grec a la península Ibèrica, i també d'altres estudis fonamentals sobre la colonització grega en la Mediterrània.

A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | K | L | M | N | O | P | Q | R | S | T | U | V | W | X | Y | Z |

C

CABALLERO COBOS 2008 A. Caballero Cobos: La necrópolis ibérica de Arroyo Judio (Cártama, Málaga), Varia 9, Universidad Autónoma de Madrid, 1r. Congreso Internacional de Arqueología Ibérica Bastetana, Madrid, 347-857. [+info]

CABRE 1907 J. Cabré: Excavaciones practicadas en el Monte de San Antonio de Calaceite, Boletín de la Real Academia de las Buenas Artes de Madrid. Madrid

CABRE 1910 J. Cabré: Cátalogo artístico-monumental de la provincia de Teruel, Simurg Fondos Digitalizados del CSIC.

CABRE 1920 J. Cabré: La necrópolis de Tútugi. Objetos exóticos o de influencia oriental en las necrópolis turdetanas, vol. de la Sociedad Española de Excursiones 28, Madrid, 226-255.

CABRE 1984 J. Cabré: San Antonio de Calaceite (Catálogo Monumental de Teruel Tomo 1), Kalathos 3-4. Teruel, 9-49.

CABRE/MOTOS 1920 J. Cabré, F. Motos: La necrópolis ibérica de Tútugi (Galera, provincia de Granada), Memoria de las excavaciones practicadas en la campaña de 1918, Junta Superior de Excavaciones y Antigüedades 25, 4, Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, Madrid.

CABRERA 1986 P. Cabrera: Los griegos en Huelva: los materiales griegos,  Homenaje a Luis Siret (1934-1984), Consejería de Cultura de la Junta de Andalucía, Sevilla, 575-583.

CABRERA 1987a P. Cabrera: Nuevos fragmentos de cerámica griega en Huelva, Ceràmiques gregues i helenístiques a la Península Ibèrica. Taula rodona amb motiu del 75è. Aniversari de les excavacions d'Empúries (Empúries, 18-20 de març 1983), Monografies Emporitanes VII, Barcelona, 43-57.

CABRERA 1987b P. Cabrera: Consideraciones en torno a la cerámica ática de fines del siglo V en Extremadura, Oretum 3, Ciudad Real, 216-221. [+info]

CABRERA 1988-1989 P. Cabrera: El comercio foceo en Huelva: cronología y fisionomía, in: FERNÁNDEZ JURADO, A. J., Tartessos y Huelva, Huelva Arqueológica X-XI, Vol. 3, Excma. Diputación Provincial de Huelva,  Huelva, 42-100. [+info]

CABRERA 1993 P. Cabrera: Historia de las colecciones griegas y etrusco-itálicas del Museo Arqueológico Nacional, Boletín de la ANABAD XLIII, Madrid, 79-104. [+info]

CABRERA 1994a P. Cabrera: Comercio internacional mediterráneo en el siglo VIII a.C., Archivo Español de Arqueología 67, Madrid, 15-30. [+info]

CABRERA 1994b P. Cabrera: Importaciones arcaicas del Cerro del Villar, Guadalhorce (Guadalhorce-Málaga), in: CABRERA, P./OLMOS, R./SANMARTÍ, E. (coords.), Iberos y griegos: lecturas desde la diversidad,  Simposio Internacional celebrado en Empúries (3-5 de abril de 1991), Huelva Arqueológica XIII-1, Huelva, 98-121.

CABRERA 1994c P. Cabrera: La cerámica griega arcaica. Calle del Puerto 10, in: GARRIDO, J. P./ORTA, E. (eds.), El hábitat antiguo de Huelva (períodos orientalizante y arcaico). La primera excavación arqueológica en la calle del Puerto, Excavaciones Arqueológicas en España 171, Ministerio de Cultura, Madrid, 243-253.

CABRERA 1994d P. Cabrera: Cádiz y el comercio de productos griegos en Andalucía Occidental durante los siglos V y IV a.C., Trabajos de Prehistoria 51-52, Madrid, 89-102. [+info]

CABRERA 1994e P. Cabrera: La presencia griega en Andalucía (siglos VI al IV a.C.), in: FERNÁNDEZ JURADO, J./GARCÍA SANS, C./RUFETE TOMICO, P. (coords.), La Andalucía ibero-turdetana (siglos VI-IV a. C.), Huelva Arqueológica 14, Huelva, 367-390.

CABRERA 1995a P. Cabrera: El comercio de productos griegos de época geométrica en el Sur de la Península Ibérica: nuevos elementos, Actes de IIIe Congrès International des Études Phéniciennes et Puniques (Tunis 11-16 de noviembre 1991), 222-229, Institut National du Patrimoine, Túnez, 222-229.

CABRERA 1995b P. Cabrera: Cerámicas griegas en Tartessos: su significado en la costa meridional de la Península Ibérica desde Málaga a Huelva. Tartessos 25 años después (1968-1993), Actas del Congreso conmemorativo del V Symposium Internacional de Prehistoria Peninsular, Jerez de la Frontera, 387-399.

CABRERA 1995c P. Cabrera: Una nueva cratera de campana del pintor de Lecce, Boletín del Museo Arqueológico Nacional XIII, Madrid, 13-20. [+info]

CABRERA 1996 P. Cabrera: Emporion y el comercio griego arcaico en el nordeste de la Península Ibérica, in: OLMOS, R./ROUILLARD, P. (eds.), Formes archaïques et arts ibèriques. Formas arcaicas y arte ibérico, Colección de la Casa de Velázquez 59, Madrid, 43-54.

CABRERA 1998 P. Cabrera: Greek trade in Iberia: the extent of interaction, Oxford Journal of Archaeology 17.2, Oxford, 191-206. [+info]

CABRERA 1999 P. Cabrera: Comercio, intercambios, esferas de interacción. El comercio griego en la Península Ibérica, in: Céramique et peintures grecques. Mode d'emploi, Rencontres de l'École du Louvre, Actes du Colloque International 26-27 avril 1995, Paris, 357-364.

CABRERA 2000a P. Cabrera: El comercio jonio arcaico en la Península Ibérica, in: CABRERA, P./SANTOS, M. (coords.), Ceràmiques jònies d'època arcaica. Centres de producció i comercialització al Mediterrani Occidental, Actes de la Taula Rodona celebrada a Empúries, els dies 26 al 28 de maig de 1999, Monografies Emporitanes 11, Barcelona, 165-175.

CABRERA 2000b P. Cabrera: Las identidades peligrosas. La imagen de la mujer en Emporion a través de la iconografía cerámica, in: GONZÁLEZ, P. (coord.), Espacios de género en Arqueología, Arqueología Espacial 22, Teruel, 123-142.

CABRERA 2001 P. Cabrera: La presencia griega en Iberia: un siglo de investigaciones, Boletín del Museo Arqueológico Nacional 19, Madrid, 52-71. [+info]

CABRERA 2003a P. Cabrera: La colección Várez Fisa en el Museo Arqueológico Nacional, Madrid.

CABRERA 2003b P. Cabrera: Cerámicas griegas y comercio fenicio en el Mediterráneo occidental, in: COSTA, B./FERNÁNDEZ, J. H. (eds.), Treballs del Museu Arqueològic d'Eivissa e Formentera 51, exemplar dedicat a: Contactos en el extremo de la oikouméne. Los griegos en Occidente y sus relaciones con los fenicios, XVII Jornadas de Arqueología Fenicio Púnica (Eivissa, 2002), Eivissa, 61-86.

CABRERA 2004 P. Cabrera: La cerámica helenística de relieves de la Alcudia (Elche), in: TORTOSA, T. (coord.), El yacimiento de La Alcudia (Elche, Alicante). Pasado y presente de un enclave ibérico, Anejos de Archivo Español de Arqueología XXX, Madrid, 55-69.

CABRERA 2012 P. Cabrera: Los griegos en Occidente, in: AQUILUÉ, X./CABRERA, P. (coords.), Iberia Graeca. El legado arqueológico griego en la península Ibérica, Girona, 17-24. [+info]

CABRERA 2014 P. Cabrera: El casco griego de Guadalete, La pieza del mes, mayo 2014, Museo Arqueológico Municipal de Jerez.

CABRERA 2019 P. Cabrera: Objetos griegos del Museo Arqueológico Nacional (Madrid). Las colecciones de antigüedades griegas, in: AQUILUÉ, X./CABRERA, P. (coords.), Iberia Graeca. Arte griego en los museos y colecciones de la península Ibérica, Centro Iberia Graeca, Barcelona, 29-40. [+info]

CABRERA BONET 1990 P. Cabrera Bonet: El comercio foceo en Huelva: cronología y fisionomía, Huelva Arqueológica X-XI/3, Huelva, 41-100.

CABRERA/CASTELLANO/MORENO CONDE 2014 P. Cabrera, A. Castellano, M. Moreno Conde: Descubrir la Grecia antigua: un viaje por las nuevas salas del MAN, Boletín del Museo Arqueológico Nacional 32, Madrid, 525-540. [+info]

CABRERA/MORENO CONDE 2019 P. Cabrera, M. Moreno Conde: Vasos griegos e imágenes femeninas en el sureste de la Península Ibérica, in: TORTOSA, T./CABRERA, P. (eds.), Encuentros con las imágenes femeninas en Iberia, Mytra 3, Instituto Arqueología Mérida, Mérida, 93-125. [+info]

CABRERA/OLMOS 1985 P. Cabrera, R. Olmos: Die Griechen in Huelva, Zum Stand der Diskussion, Madrider Mitteilungen 26, Mainz, 61-74.

CABRERA/OLMOS 2012 P. Cabrera, R. Olmos: Historiografía de la arqueología griega en la península Ibérica, in: AQUILUÉ, X./CABRERA, P. (coords.), Iberia Graeca. El legado arqueológico griego en la península Ibérica, Girona, 35-45. [+info]

CABRERA/OLMOS 2017 P.Cabrera, R. Olmos: Cerámicas griegas en la Península Ibérica, un hito en la historia de la arqueología española, in: AQUILUÉ, X./CABRERA, P./ORFILA, M. (eds.), Homenaje a Glòria Trias Rubiés. Cerámicas griegas de la Península Ibérica:  cincuenta años después (1967-2017), Barcelona, 31-43. [+info]

CABRERA/OLMOS/SANMARTI GREGO 1994 P. Cabrera, R. Olmos, E. Sanmartí Grego (eds.): Iberos y griegos: lecturas desde la diversidad, Simposio Internacional celebrado en Empúries (3-5 de abril de 1991), Huelva Arqueológica XIII (2 vols), Huelva.

CABRERA/PERDIGONES 1996 P. Cabrera, L. Perdigones: Importaciones áticas del siglo V a.C. del Cerro del Prado (Algeciras, Cádiz), Trabajos de Prehistoria 53, núm. 2, Madrid, 157-165. [+info]

CABRERA/ROUILLARD 2004 P. Cabrera, P. Rouillard: El Grupo de Telos. Pintores atenienses de mediados del siglo IV a.C., in: CABRERA, P./ROUILLARD, P./VERBANCK-PIÉRARD, A. (eds.), El vaso griego y sus destinos, Madrid, 90-98.

CABRERA/ROUILLARD 2007 P. Cabrera, P. Rouillard (eds.): El vaso griego en el arte europeo de los siglos XVIII y XIX, Actas del Coloquio Internacional celebrado en el Museo Arqueológico Nacional y en la Casa de Velázquez, Madrid (Madrid, 14 y 15 de febrero de 2005), Ministerio de Cultura, Madrid.

CABRERA/ROUILLARD/VERBANCK-PIÉRARD 2004 P. Cabrera, P. Rouillard, A. Verbanck-Piérard (eds.): El vaso griego y sus destinos, Catálogo de la exposición en el Museo Arqueológico Nacional (2004-2005), Madrid.

CABRERA/SANCHEZ 1994 P. Cabrera, C. Sánchez: Importaciones griegas en el sur de la Meseta, in: CABRERA, P./OLMOS, R./SANMARTÍ, E. (coords.), Iberos y griegos: lecturas desde la diversidad, Simposio Internacional celebrado en Empúries (3-5 de abril de 1991), Huelva Arqueológica XIII-1, Huelva, 355-376.

CABRERA/SANCHEZ 2000a P. Cabrera, C. Sánchez (eds.): Els grecs a Ibèria. Seguint les passes d Hèracles, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona.

CABRERA/SANCHEZ 2000b P. Cabrera, C. Sánchez (eds.): Los griegos en España. Tras las huellas de Heracles, Madrid.

CABRERA/SANTOS 2000 P. Cabrera, M. Santos: Ceràmiques jònies d'època arcaica. Centres de producció i comercialització al Mediterrani Occidental, Actes de la Taula Rodona celebrada a Empúries, els dies 26 al 28 de maig de 1999, Monografies Emporitanes 11, Barcelona.

CACCIOTTI 2006 B. Cacciotti: La collezione di antichità del Duca d'Alba Don Carlos Miguel Fitz James Stuart y Silva (1794-1835), in: BERTRÁN FORTES, J./CACCIOTTI, B./PALMA VENETUCCI, B. (eds.), Arqueología, coleccionismo y antigüedad. España e Italia en el siglo XIX, Sevilla, 101-139. [+info]

CALADO/VARELA 2005 D. Calado, M. Varela: Quinta da Queimada (Lagos): a necrópole da II Idade do Ferro, Revista Portuguesa de Arqueologia 9, 171-185. [+info]

CALDERON 2012 J. M.ª Calderón (ed.): El legado Casa de Alba, Catálogo de la exposición, Centro Cibeles de Cultura y Ciudadanía, Ayuntamiento de Madrid, 29 de noviembre de 2012-13 de marzo de 2013, Alcobendas.

CALVO/RIVERO 1925 I. Calvo, C. M. Rivero del: Catálogo sumario del Museo Arqueológico Nacional. Guía del Salón de Numismática, Catálogo-Guía de las colecciones de monedas y medallas expuestas al público en el Museo Arqueológico Nacional, Madrid.

CAMPENON 1989 C. Campenon: La place de la Péninsule Ibérique dans le commerce des vases attiques à figures rouges autour de 400 avant J.C., Grecs et ibères au IV e siècle avant Jésus-Christ, Commerce et iconographie, (Table Ronde Bordeaux 16-18 de decembre de 1986), Revue des Études Anciennes LXXXIX 3-4, Bordeaux, 179-193. [+info]

CAMPO 1972 M. Campo: Los divisores de la dracma ampuritana, Acta Numismàtica II, Barcelona, 19-48.

CAMPO 1987 M. Campo: Las monedas de los tesoros de Pont de Molins, Tarragona y Rosas del Gabinet Numismàtic de Catalunya, Studi per Laura Breglia, parte I, Numismatica greca, Bolletino di Numismatica, sup. al nº 4, 139-160.

CAMPO 1988 M. Campo: Empúries. La moneda, La moneda a la ciutat antiga, cicle de conferències, (MNAC, Barcelona, 21-25 de novembre de 1988), Barcelona, 11-20.

CAMPO 1991 M. Campo: Dracmas e imitaciones de Emporion en tesoros del Gabinet Numismàtic de Catalunya, Ermanno A. Arslan Studia Dicata I. Glaux: collana di studi e ricerche de Numismatica 7, Milano, 165-184.

CAMPO 1995 M. Campo: Moneda griega y púnica de Hispania las primeras emisiones, Actas IX Congreso Nacional de Numismática (Elche, 1994), Madrid, 75-92.

CAMPO 1998 M. Campo: La moneda griega y su influencia en el contexto indígena, Historia Monetaria de Hispania Antigua, Jesús Vico, S. A, Madrid, 19-49.

CAMPO 2001 M. Campo: Concepte i funció de la moneda a les ciutats gregues reflexions a l'entorn d'Emporion i Rhode (segles V-III a. C.), Moneda i vida urbana (V Curs d'Història monetària d'Hispània), MNAC, Barcelona, 9-27.

CAMPO 2002 M. Campo: Las emisiones de Emporion y su difusión en el entorno ibérico, La monetazione dei Focei in Occidente, Atti dell'XI convegno del Centro Internazionale di Studi Numismatici (Napoli, 25-27 ottobre 1996), Roma, 139-166.

CAMPO 2006 M. Campo: Circulación monetaria en los poblados indigetes de Ullastret, Numisma 250, Madrid, 255-277.

CAMPO 2007 M. Campo: Tesoro de dracmas emporitanas hallado en el Puig de Sant Andreu (Ullastret), II. Estudio de las monedas, Numisma 251, Madrid, 65-78. [+info]

CAMPO 2017 M. Campo: Las emisiones griegas de Emporion y Rhode y su impacto en las sociedades indígenas, in: ESTRADA-RIUS, A. (coord.), De la dracma a l'euro: Sistemes i unions monetàries a l'occident d'Europa. 15è aniversari de la introducció de l'euro (XXI Curs d'història monetària hispànica, 29 i 30 de novembre de 2017), MNAC, Barcelona, 15-26. [+info]

CAMPO 2022a M. Campo: Las acuñaciones de la ciudad griega de Emporion, in: AQUILUÉ, X./RIPOLLÈS, P. P. (eds.), La moneda grega a Ibèria. Seques i circulació monetària. In memoriam Paloma Cabrera Bonet, Museu d'Arqueologia de Catalunya-Centre Iberia Graeca, Barcelona, 29-40. [+info]

CAMPO 2022b M. Campo: Las emisiones monetarias de la colonia griega de Rhode, in: AQUILUÉ, X./RIPOLLÈS, P. P. (eds.), La moneda grega a Ibèria. Seques i circulació monetària. In memoriam Paloma Cabrera Bonet, Museu d'Arqueologia de Catalunya-Centre Iberia Graeca, Barcelona, 41-51. [+info]

CAMPO et alii 2022 M. Campo et alii: Uso y circulación de la moneda en una ciudad griega: Emporion, in: AQUILUÉ, X./RIPOLLÈS, P. P. (eds.), La moneda grega a Ibèria. Seques i circulació monetària. In memoriam Paloma Cabrera Bonet, Museu d'Arqueologia de Catalunya-Centre Iberia Graeca, Barcelona, 55-70. [+info]

CAMPO/RUIZ DE ARBULO 1986-1989 M. Campo, J. Ruiz de Arbulo: Conjuntos de abandono y circulación monetaria en la Neápolis emporitana, Empúries 48-50, 1, Barcelona, 152-163. [+info]

CAMPO/SANMARTI GREGO 1994 M. Campo, E. Sanmartí Grego: Nuevos datos para la cronología de las monedas fraccionarias de Emporion (revisión del tesoro Neápolis-1926), in: CABRERA, P./OLMOS, R./SANMARTÍ, E. (coords.), Iberos y griegos: lecturas desde la diversidad, Simposio Internacional celebrado en Empúries (3-5 de abril de 1991), Huelva Arqueológica XIII-2, Huelva, 151-172.

CAMPO/SINNER 2021 M. Campo, A. G. Sinner: Los divisores de las dracmas de Rhode (ca. 300- ca. 230/225 a. C.), in: CARRETERO, A./CASTELLANO, M./MORENO, M./PAPI, C. (eds.), Abantos. Homenaje a Paloma Cabrera Bonet, Museo Arqueológico Nacional, Madrid, 63-74. [+info]

CANCIO 1982 L. Cancio: Dos bellas dracmas ampuritanas, Gaceta Numismática 66, Barcelona, 9-11.

CANOS 1996-1997 I. Canós: Revisió de les inscripcions gregues conservades a Girona, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins 37, Girona, 639-653. [+info]

CANOS 1999 I. Canós: Àmfores grecoitàliques i massaliotes amb segell en llengua grega trobades a Catalunya, Sylloge Epigraphica Barcinonensis III, Barcelona, 13-34. [+info]

CANOS 2002 I. Canós: L'epigrafia grega a Catalunya, Hungarian Polis Studies (HPS) 9, Debrecen.

CARCELES/GALLARDO/RAMOS 2011 E. Cárceles, J. Gallardo, F. Ramos: Excavaciones urbanas en Lorca: solar esquina calle Àlamo con calle Núñez de Arce (santuario ibérico de tipo orientalizante), Verdolay 13, Murcia, 71-81. [+info]

CARDONA 1999 R. Cardona: Memòria arqueològica del jaciment del Camp dels Moros de la Codina, Pinell, Memoria Arqueològica, Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya, Barcelona. [+info]

CARDONA 2002 R. Cardona: Memoria de la intervenció arqueològica a l’assentament ibèric de Sant Esteve (Olius, Solsonès), Memoria Arqueològica, Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya, Barcelona. [+info]

CARO et alii 1986 A. Caro et alii: Informe sobre la prospección arqueológica con sondeo estratigráfico en el solar de la calle Alcazaba (Lebrija-Sevilla), Anuario Arqueológico de Andalucía II, Sevilla, 168-174.

CARPENTER 1925 R. Carpenter: The Greeks in Spain, Bryn Maur College, Notes and Monographs VI, Pennsilvania.

CARPENTER 1989 T. H. Carpenter: Beazley Addenda. Additional references to ABV, ARV2 and Paralipomena, 2ed., Oxford.

CARRASCO/PALLEJA/REVILLA 1995 P. Carrasco, Ll. Pallejà, V. Revilla: Excavaciones en el poblado ibérico de Les Masies de Sant Miquel (Banyeres del Penedès, Baix Penedès), Butlletí Arqueològic de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense 17, Tarragona, 5-35. [+info]

CARRASCO/PASTOR/PACHON 1981 J. Carrasco, M. Pastor, J. A. Pachón: Cerro de la Mora, Moraleda de Zafayona. Resultados preliminares de la segunda campaña de excavaciones (1981). El Corte 4, Cuadernos de Prehistoria y Arqueología de la Universidad de Granada 6, Granada, 307-354. [+info]

CARRERAS 2004 C. Carreras: Les àmfores de Iesso, in: GUITART, J./PERA, J. (coords.), Iesso I: Miscel•lània Arqueològica, Guissona, 145-169.

CARRERAS 2017 P. Carreras: A propósito de un fragmento de tapadera de Lekanis procedente del poblado ibérico de Mas Castellar de Pontós (Girona), Boletín Ex Officina Hispana 8, Sociedad de Estudios de la Cerámica Antigua en Hispania, SECAH, Madrid, 10-11. [+info]

CARRETE/KEAY/MILLET 1995 J. M. Carreté, S. Keay, M. Millet: A Roman Provincial Capital and its hinterland: The survey of the territory of Tarragona, Spain, 1985-1990. 

CARRIAZO 1973 J. M. Carriazo: Tartessos y El Carambolo, Madrid.

CARRILLO/HIDALGO 1989 J. R. Carrillo, R. Hidalgo: Informe sobre la supervisión arqueológica de las obras de reacondicionamiento y limpieza efectuadas en el Cerro de las Cabezas (Fuente Tojar, Córdoba), Anuario Arqueológico de Andalucía, Sevilla, 164-170.

CASAÑAS 1999 J. Casañas: El poblament ibèric al terme de Cunit,  Miscel•lània Penedesenca XXIV, Vilanova i la Geltrú, 161-175. [+info]

CASAS 1989 J. Casas: L'Olivet d'en Pujol i els Tolegassos: dos establiments agrícoles d'època romana a Viladamat (campanyes de 1982 a 1988), Vol I, Girona.

CASAS 2001 J. Casas: Mas Gusó-Puig Moragues (Bellcaire d Empordà). Materials indígenes del període de transició bronze-ferro, importacions gregues i les seves imitacions occidentals, Cypsela 13, Girona, 165-198. [+info]

CASAS/DE HOZ 2011 J. Casas, M. P. de Hoz: Un grafito del s. VI en un vaso cerámico de Mas Gusó (Gerona), Paleohispanica 11, Zaragoza, 231-248. [+info]

CASAS/NOLLA/SOLER 2010 J. Casas, J. M. Nolla, V. Soler: Les sitges ibèriques del Camp de l'Ylla (Viladamat, Alt Empordà), Cypsela 18, Girona, 223-242. [+info]

CASAS/NOLLA/SOLER 2013 J. Casas, J. M. Nolla, V. Soler: L'Olivet d'en Pujol (Viladamat, Alt Empordà): anàlisi global d'un jaciment extraordinari, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins 54, Girona, 263-296. [+info]

CASAS/SOLER 2000 J. Casas, V. Soler: Materials arcaics del jaciment de Mas Gusó (Bellcaire d'Empordà, in: CABRERA, P./SANTOS, M. (coords.), Ceràmiques jònies d'època arcaica. Centres de producció i comercialització al Mediterrani Occidental, Actes de la Taula Rodona celebrada a Empúries, els dies 26 al 28 de maig de 1999, Monografies Emporitanes 11, Barcelona, 347-360. [+info]

CASAS/SOLER 2004 J. Casas, V. Soler: Intervenciones arqueológicas en Mas Gusó (Gerona). Del asentamiento precolonial a la vilal romana, British Archaeological Reports British Series, Book 1215, Oxford.

CASAS/SOLER 2011 J. Casas, V. Soler: Mas Gusó (Bellcaire d'Empordà, una primera valoració dels resultats de la campanya d'excavacions de 2010. Miscel·lània d'homenatge a Gabriel Rourai Güibas. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Vol. LVII, Girona, 27-50. [+info]

CASAS/SOLER 2012 J. Casas, V. Soler: El asentamiento rural ibérico de Saus (Girona). Un ejemplo de explotación agrícola en el territorio de Emporion, BAR International Series, 2390, Oxford.

CASAS/SOLER 2021 J. Casas, V. Soler: Una fosa del segle VI aC a Mas Gusó (Bellcaire d'Empordà). Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 2021, Vol. 62, 9-30 [+info]

CASELLAS 1911 R. Casellas: Les troballes esculptòriques a les excavacions d'Empúries, Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans 1909-1910, Barcelona, 281-295. [+info]

CASTANYER et alii 2008 P. Castanyer, et alii: Elaboración y comercio de plata y plomo en la Emporion griega y en los hábitats ibéricos de su entorno, Revista d'Arqueologia de Ponent 18, Lleida, 270-291. [+info]

CASTANYER et alii 1999 P. Castanyer et aliiLa segona etapa de l'hàbitat de l'edat del Ferro: Fase IIb, in: AQUILUÉ, X. (dir), Intervencions arqueològiques a Sant Martí d'Empúries (1994-1996), Monografies Emporitanes 9, Girona, 139-216.

CASTANYER/ROURE 1985 P. Castanyer, A. Roure: Porqueres: Noves aportacions a la seva periodització partint de l'estudi ceràmic, Quaderns del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, Homenatge al Dr. Josep Ma. Corominas Vol II, Banyoles, 175-187.

CASTANYER/SANTOS/TREMOLEDA 1999a P. Castanyer, M. Santos, J. Tremoleda: L'assentament d'època arcaica: Fase III, in: AQUILUÉ, X. (dir.), Intervencions arqueològiques a Sant Martí d'Empúries (1994-1996), Monografies Emporitanes 9, Girona, 217-330.

CASTANYER/SANTOS/TREMOLEDA 1999b P. Castanyer, M. Santos, J. Tremoleda: El període hel·lenístic: Fase IV, in: AQUILUÉ, X. (dir), Intervencions arqueològiques a Sant Martí d'Empúries (1994-1996), Monografies Emporitanes 9, Girona, 331-388.

CASTANYER/SANTOS/TREMOLEDA 2009-2011 P. Castanyer, M. Santos, J. Tremoleda: Darreres recerques sobre la gènesi de l'enclavament grec d'Emporion, Empúries 56, Barcelona, 55-73. [+info]

CASTANYER/SANTOS/TREMOLEDA 2015 P. Castanyer, M. Santos, J. Tremoleda: Nuevos datos arqueológicos sobre la evolución urbana de Emporion, in: ROURE, R. (ed.), Contacts et acculturations en Mediterranée Occidentale. Hommages á Michel Bats, Bibliothèque d'Archéologie Méditerranéenne et Africaine 15, Aix-en-Provence, 121-130. [+info]

CASTELLANO 2013 J. J. Castellano: La crátera ibérica de columna de los campos de Gimeno, Enguera (Valencia). Un ejemplo del prestigio del vino en la sociedad ibérica del s. IV aC., in: MARTÍNEZ VALLE, A./PÉREZ GARCÍA, C., Paisajes y patrimonio cultural. Del vino y de otras bebidas psicotrópicas, Ayuntamiento de Requena, Valencia, 221-227. [+info]

CASTELLO 2015 J. Castelló: Los yacimientos ibéricos del entorno del Montgó, in: ARANEGUI, C. (Ed. Científica), El Sucronensis Sinus en época ibèrica, Saguntum Extra 17, Valencia, 131-157. [+info]

CASTELO 2008 R. Castelo Ruano: Cerámica ática documentada en el yacimiento de El Cerro de Alvar-Fáñez (Huete, Cuenca): Cílica de figuras rojas. Grupo de Viena 116, Cuadernos de Prehistoria y Arqueología 34, Madrid, 77-103. [+info]

CASTILLA et alii 2001 E. Castilla et alii: El solar nº 8 de la calle Vázquez López en la zona arqueológica de Huelva, Anuario Arqueológico de Andalucía III, Sevilla, 512-518.

CASTILLO 1943 A. Castillo: La cerámica ibérica de Ampurias: Cerámica del sudeste, Archivo Español de Arqueología XVI, Madrid, 1-48.

CAZURRO/GANDÍA 1915 M. Cazurro, E. Gandía: La estratificación de la cerámica de Ampurias y la época de sus restos, Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans V, Barcelona, 657-686. [+info]

CELA/NOGUERA/ROVIRA 1999 X. Cela, J. Noguera, M. Rovira: Els materials arqueològics del jaciment ibèric del Coll del Moro de Serra d'Almos (Tivissa, Ribera d'Ebre). Col.lecció del Museu Comarcal Salvador Vilaseca de Reus, Pyrenae 30, Barcelona, 91-121. [+info]

CELESTINO 2012 S. Celestino: La toréutica y la orfebrería griegas en Iberia, in: AQUILUÉ, X./CABRERA, P. (coords.), Iberia Graeca. El legado arqueológico griego en la península Ibérica, Girona, 103-110. [+info]

CELESTINO et alii 1996 S. Celestino et alii: El palacio-santuario de Cancho Roano 5-6-7. Los sectores oeste, sur y este. Madrid.

CELESTINO/GRACIA/RODRIGUEZ 2017 S. Celestino, F. Gracia, E. Rodríguez: Copas para un banquete. La distribución de cerámicas áticas en Extremadura, in: AQUILUÉ, X./CABRERA, P./ORFILA, M. (eds.), Homenaje a Glòria Trias Rubiés. Cerámicas griegas de la Península Ibérica: cincuenta años después (1967-2017). Barcelona, 140-149. [+info]

CELESTINO/JIMENEZ AVILA 1993 S. Celestino, J. Jiménez Ávila: El palacio-santuario de Cancho Roano 4. El sector norte. Badajoz. [+info]

CENTENO 2022 R. Centeno: A presença de moeda grega na fachada atlántica da Ibéria, in: AQUILUÉ, X./RIPOLLÈS, P. P. (eds.), La moneda grega a Ibèria. Seques i circulació monetària. In memoriam Paloma Cabrera Bonet, Museu d'Arqueologia de Catalunya-Centre Iberia Graeca, Barcelona, 227-241. [+info]

CERDA 1987a D. Cerdà: La cerámica ática de barniz negro del pecio del Sec, El Barco de El Sec, Costa de Calviá,  Mallorca, 197-499. [+info]

CERDA 1987b D. Cerdà: El Sec: La cerámica ática de barniz negro y las ánforas, Grecs et Ibères au IVe siècle avant Jésus-Christ, Commerce et iconographie (Table Ronde Bordeaux 16-18 de decembre de 1986), Revue des Études Anciennes LXXXIX 3-4, Bordeaux, 51-92. [+info]

CERDEÑO et alii 1996 M. L. Cerdeño et alii: Contactos interior-zonas costeras durante la Edad del Hierro: los focos del noreste y suroeste meseteños, Homenaje al profesor Manuel Fernández-Miranda, Complutum Extra 6, 1,  Madrid, 287-312. [+info]

CERDEÑO/GARCIA HUERTA 1992 M. L. Cerdeño, R. García Huerta: El Castro de La Coronilla. Chera, Guadalajara (1980-1986), Excavaciones arqueológicas en España, Madrid.

CHABAS 1891 R. Chabás: Tesoro griego del Montgó, El Archivo V, quadern 1, Valencia, 59-64.

CHAPA BRUNET 1977 T. Chapa Brunet: Nuevas excavaciones en el Cerro de los Santos (Montealegre del Castillo, Albacete), campaña de octubre de 1977, Al-Basit 7, Albacete, 81-111. [+info]

CHAPA BRUNET 1984 T. Chapa Brunet: El Cerro de los Santos (Albacete), excavaciones desde 1977 a 1981, Al-Basit 15, Albacete, 109-126. [+info]

CHAPA BRUNET 2020 T. Chapa Brunet: Componentes griegos en la escultura ibérica: la cabeza denominada "Koré de Alicante", Archivo de Prehistoria Levantina XXXIII, Valencia, 143-166. [+info]

CHAPA BRUNET 2021 T. Chapa Brunet: Grecia e Iberia: las esfinges de Agost (Alicante), in: CARRETERO, A./CASTELLANO, M./MORENO, M./PAPI, C. (eds.), Abantos. Homenaje a Paloma Cabrera Bonet, Museo Arqueológico Nacional, Madrid, 75-84. [+info]

CHAPA BRUNET/PEREIRA/MADRIGAL 1999 T. Chapa Brunet, J. Pereira, A. Madrigal: Estudio de la cerámica ática de la necrópolis de los Castellones de Céal (Jaén), in: CHAPA, T./PEREIRA, J./MADRIGAL, A./MAYORAL, V. (eds.), La necrópolis Ibérica de los Castellones de Céal (Hinojares, Jaén), Jaén, 191-192.

CHAVES 1991 F. Chaves: Elementos numismáticos de índole griega en la península Ibérica, Habis 22, Sevilla, 27-48. [+info]

CHAVES 1992 F. Chaves (ed.): Griegos en Occidente, Sevilla.

CHAVES 2022 F. Chaves: La moneda griega en Hispania: la Segunda Guerra Púnica, in: AQUILUÉ, X./RIPOLLÈS, P. P. (eds.), La moneda grega a Ibèria. Seques i circulació monetària. In memoriam Paloma Cabrera Bonet, Museu d'Arqueologia de Catalunya-Centre Iberia Graeca, Barcelona, 269-287. [+info]

CHEVILLON 2013 J.-A. Chevillon: Les oboles postarchïques d'Emporion <<à l'amphore>>, Revista Numismática OMNI 7, 14-17. [+info]

CHEVILLON 2015 J.-A. Chevillon: Marseille grecque: les rares hémioboles à la tête de Satyre/corne du Ve s. av. J.-C. Revista Numismática OMNI 9, 9-12. [+info]

CHEVILLON/BERTAUD 2016 J.-A. Chevillon, O. Bertaud: Une nouvelle évolution du revers-type d'Emporion pour le debut de la période postarchaïque, Acta Numismàtica 46, Barcelona, 67-70. [+info]

CHEVILLON/LILLAMAND 2017 J.-A. Chevillon, A. Lillamand: Marseille grecque: une série inédite d'oboles classiques à légende ionienne "MASSALIEOTEON", Revue Numismatique 174, Paris, 141-149. [+info]

CHEVILLON/RIPOLLES 2013 J.-A. Chevillon, P. P. Ripollès: Emporion un inèdit spécimen de transition pour les périodes archaïque et postarchaïque, Revista Numismática OMNI 7, 10-12. [+info]

CHEVILLON/RIPOLLES 2014a J.-A. Chevillon, P. P. Ripollès: "Emporion" archaïque genèse d'un revers-type, Lucentum 33, Alicante, 281-285. [+info]

CHEVILLON/RIPOLLES 2014b J.-A. Chevillon, P. P. Ripollès: Un Nouvel hémidrachme archaïque d'Emporion au Pégase avec un proto revers-type, Revista Numismática OMNI 8, 119-121. [+info]

CHEVILLON/RIPOLLES 2017a J.-A. Chevillon, P. P. Ripollès: Emporion: un exceptionnel gros module postarchaïque à la tête de Silène/chouette dans carré creux, Lucentum XXXVI, Alicante, 41-44. [+info]

CHEVILLON/RIPOLLES 2017b J.-A. Chevillon, P. P. Ripollès: Monedas arcaicas de Teline (Arlés) halladas en la zona noreste de Iberia, Numisma 261, Año LXVII, Madrid, 7-13. [+info]

CHEVILLON/RIPOLLES/LOPEZ 2013 J.-A. Chevillon, P. P. Ripollès, C. López: Les têtes de taureau dans le monnayage postarchaïque empuritain du Ve s. Av. J.-C, Revista Numismática OMNI 6, 10-14. [+info]

CHEVILLON/VILLARONGA 2017 J.-A. Chevillon, G. Villaronga: Emporion: un diòbol arcaic inèdit amb pròtoma de pegàs amb el cap girat, Acta Numismàtica 47, Barcelona, 61-64. [+info]

CHEVILLON/VILLARONGA 2022 J. A. Chevillon, G. Villaronga: Les hémioboles d'Emporion à la cruche/oeil, Acta Numismàtica 52, Barcelona, 79-84.

CIDONCHA 2000 R. Cidoncha (comis.): La Donación de Claudio Bravo, Veinte esculturas grecorromanas, Museo Nacional del Prado, Madrid.

CISNEROS et alii 2000 Mª I. Cisneros et alii: Cerámicas griegas arcaicas en la bahía de Málaga, in: CABRERA, P./SANTOS, M. (coords.), Ceràmiques jònies d'època arcaica. Centres de producció i comercialització al Mediterrani Occidental. Actes de la Taula Rodona celebrada a Empúries, els dies 26 al 28 de maig de 1999, Monografies Emporitanes 11, Barcelona, 189-205.

CLARIANA 1999 J. F. Clariana: Presencia de fragments anforals de fabricació massaliota a la vall de Cabrera de Mar (Maresme), in: AAVV,  El Vi a l'antiguitat: economia, producció i comerç al Mediterrani occidental: II Col·loqui Internacional d'Arqueologia Romana, actes (Barcelona, 6-9 de maig de 1998), Barcelona, 265-269.

CLAUSELL 2002 G. Clausell: Excavacions i objectes arqueològics del Torrelló d'Almassora (Castelló), Museu Municipal d'Almassora, Caixa Rural d'Almassora.

CLAVAIN/SAEZ ROMERO 2000 I. Clavaín, A. M. Saéz Romero: La intervención arqueológica de urgencia en el Residencial David Fase II (UE 55) de El Pedroso (San Fernando, Cádiz), Anuario Arqueológico de Andalucía III, 1, Sevilla, 174-182. [+info]

CLUA 2019 M. Clua: La colección de moneda griega del Gabinet Numismàtic de Catalunya (Museu Nacional d'Art de Cataluna, Barcelona), in: AQUILUÉ, X./CABRERA, P. (coords.), Iberia Graeca. Arte griego en los museos y colecciones de la península Ibérica, Centro Iberia Graeca, Barcelona, 107-116. [+info]

CODINA/MARTIN 2007 F. Codina, A. Martín: Tesoro de dracmas emporitanas hallado en el Puig de Sant Andreu (Ullastret), I. El contexto arqueológico, Numisma 251, Madrid, 57-64. [+info]

CODINA/MARTIN ORTEGA/DEL PRADO 2010-2011 F. Codina, A. Martín Ortega, G. del Prado: La recerca arqueològica al Conjunt Ibèric d'Ullastret en els darrers anys (1995-2010), Tribuna d'Arqueologia, Barcelona, 63-99. [+info]

CODINA/MARTIN ORTEGA/DEL PRADO 2015 F. Codina, A. Martín Ortega, G. del Prado: Les imitations de céramique coloniale des sites ibériques d'Ullastret (Catalogne”, Contacts et acculturations in Mediterranée occidentale: Hommàges a Michel Bats, Actes du Colloque d'Hyeres, 15-18 septembre 2011, Centre Camille Julian, Arles, 377-384. [+info]

CODINA/MARTIN/DEL PRADO 2017 F. Codina, A. Martín, G. del Prado: La influencia de la cerámica ática en las producciones del período ibérico pleno en Ullastret, in: AQUILUÉ, X./CABRERA, P./ORFILA, M. (eds.), Homenaje a Glòria Trias Rubiés. Cerámicas griegas de la Península Ibérica: cincuenta años después (1967-2017), Barcelona, 150-162. [+info]

COLDSTREAM 1982a J. N. Coldstream: Some problems of eighth-century pottery in the West seen from the greek angle, La Céramique grecque ou de tradition grecque au VIII siécle en Italie Centrale et Méridionale, Cahiers du Centre Jean Berard 3, Nápoli, 21-43. [+info]

COLDSTREAM 1982b J. N. Coldstream: Greeks and Phoenicians in the Aegean, in: NIEMEYER, H.G. (ed.), Phönizier im Westen, Madrider Beiträge 8, Mainz am Rheim, 261-273.

COLL 2010 R. Coll: Materials arqueològics procedents del poblat ibèric de la Cadira del Bisbe dipositats al Museu de la Caça de Can Botey, a Premià de Dalt, Sessió d'Estudis Mataronins 26, 7-23. [+info]

COLOMINAS 1941 J. Colominas: El Poblado ibérico de Guissona, Ampurias 3, Barcelona, 35-38. [+info]

COOK 1934-1935 J. M. Cook: Protoattic Pottery, Annual of de British School at Atens XXXV, British School at Atens, 165-219.

COROMINAS 1944 J. M. Corominas: Hallazgo de ocho dracmas y cuatro divisores ampuritanos en Seriñá, Ampurias VI, Barcelona, 327-329. [+info]

CORTELL et alii 1992 E. Cortell et alii: La necrópolis ibérica de La Serreta: resumen de la campaña de 1987, Serie de Trabajos Varios del Servicio de Investigación Prehistórica 89, Valencia, 83-116. [+info]

CORZO 1989 R. Corzo: La antiguedad, Vol. I de la Historia del Arte en Andalucía, Sevilla.

CORZO 1998 R. Corzo: El drago de Cádiz en un bronce samio del siglo VII a.C, Laboratorio de Arte: Revista del Departamento de Historia del Arte 11, Sevilla, 27-50. [+info]

COSTA/FERNANDEZ 1997 B. Costa, J. H. Fernández: Ebusus Phoenissa et Poena. La isla de Ibiza en época fenicio púnica, Espacio, Tiempo y Forma Serie I, Prehistoria y Arqueología 10, Madrid, 391-445. [+info]

COSTA/GOMEZ BELLARD 1987 B. Costa, C. Gómez Bellard: Las importaciones cerámicas griegas y etruscas en Ibiza, Mélanges de la Casa de Velázquez 23, Madrid, 31-56. [+info]

COVANEIRO / CAVACO / FREITAS 2012-2013 J. Covaneiro, S. Cavaco, V. Freitas: Materiais ceramicos pre-romanos provenientes do sítio da Bela (Tavira). Promontoria, ano 10, nº 10, 195-216

CRESPO 2014 E. Crespo: La copa de Néstor y la datación de la Ilíada, in: AAVV, Homenaje a Ricardo Olmos. Per speculum in aenigmate. Miradas sobre la Antigüedad, Anejos de Erytheia 7, Madrid, 73-78. [+info]

CROISSANT/ROUILLARD 1996 F. Croissant, P. Rouillard: Le probléme de l'art greco-ibére: état de la question, in: OLMOS, R./ROUILLARD, P. (eds.), Formes archaïques et arts ibériques. Formas arcaicas y arte ibérico, Colección de la Casa de Velázquez 59, Madrid, 55-66.

CRUSAFONT 2014 M. Crusafont: ¿Primera dracma d'Empúries?, Acta Numismàtica 44, Barcelona, 27-30.

CRUZ et alii 1987 M. de la Cruz et alii: Excavación de urgencia en el Llanete de los Moros (Montoro, Córdoba), Anuario Arqueológico de Andalucía III, Sevilla, 165-172.

CUADRADO 1956 E. Cuadrado: Otra crátera ática del Pintor del Tirso Negro, Actas del I Congreso de Español de Estudios Clásicos, Madrid, 312-316.

CUADRADO 1958 E. Cuadrado: Cerámica griega de figuras rojas en la necrópolis del Cigarralejo, Archivo Español de Arqueología Vol. XXXI, núms. 97-98, Madrid, 104-125.

CUADRADO 1961-1962 E. Cuadrado: Nuevas formas occidentales de cerámica precampanienses, en Homenaje al profesor Cayetano de Mergelina, Murcia, 257-269.

CUADRADO 1963 E. Cuadrado: Cerámica ática de barniz negro de la necrópolis de El Cigarralejo (Mula, Murcia), Archivo de Prehistoria Levantina 10, Valencia, 97-164. [+info]

CUADRADO 1968 E. Cuadrado: Tumbas principescas del Cigarralejo, Madrider Mitteilungen, Mainz, 148-186.

CUADRADO 1971 E. Cuadrado: El Castro carpetano de Yeles (Toledo), Actas del XII Congreso Nacional de Arqueología, Jaén, 355-362.

CUADRADO 1986-1987 E. Cuadrado: Un kantharos ibérico de imitación ática, Cuadernos de Prehistoria y Arqueología de la Universidad Autónoma de Madrid 13-14, Madrid, 29-31. [+info]

CUADRADO 1987 E. Cuadrado: La necrópolis Ibérica de El Cigarralejo (Mula, Murcia), Bibliotheca Praehistoria Hispanica  XXIII, Madrid.

CURA 1971 M. Cura: Acerca de unas cerámicas grises con decoración estampillada en la Catalunya prerromana,  Pyrenae 7, Barcelona, 47-60. [+info]

CURA 1972 M. Cura: El poblament prerromà en les comarques centrals de Catalunya, Boletín de la Real Sociedad Arquelógica Tarraconense, Tarragona, 113-120. [+info]

CURA 1976 M. Cura: Aportaciones al conocimiento del proceso de iberización en el interior de Catalunya, Ampurias 38-40, Barcelona, 331-343. [+info]

CURA 1978 M. Cura: Contribució a l'estudi de les poblacions pre-romanes de l'interior de Catalunya, Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà 2, Puigcerdà, 177-188.

CURA 1985 M. Cura: Les ceràmiques de vernís negre de Can Sotaterra a Solsona i l'estratigrafia comparada dels jaciments pre-romans del Solsonès, Faventia 7, Vol. 1, Barcelona, 105-113. [+info]

CURA 1990 M. Cura: Notes sobre el poblat preromà del Molí d'Espígol (Tornabous, Urgell), in: AAVV La romanització del Pirineu, VIIIè Col•loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà, del 8 al 11 de desembre de 1988, Institut d'Estudis Ceretans, Puigcerdà, 175-183.

CURA 1992 M. Cura: Dos vasos plàstics de vernís negre apareguts a Tornabous, Gala: Revista d'Arqueologia, Antropologia i Patrimonio 1, Sant Feliu de Codines, 131-134.

CURA 1993 M. Cura: Ceràmiques de vernís negre procedents del Molí d'Espígol al Museu Comarcal de l'Urgell, Urtx: Revista Cultural de l'Urgell 5, Tàrrega, 33-50. [+info]

CURA 1994 M. Cura: El poblat pre-romà del Molí d'Espígol (Tornabous, Urgell). Noves constatacions arqueològiques després de les actuacions del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya (1987-1992), in: Tribuna d'Arqueologia 1992-1993, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona, 73-83. [+info]

CURA 2000a M. Cura: Cerámicas de estilo ático del siglo IV a.n.e. en el Molí d'Espígol (Tornabous, provincia de Lleida-Cataluña),  La céramique attique du IVe siècle en Méditerranée Occidentale. Actes du colloque international organisé par le Centre Camille Jullian, Arles, 7-9 décembre 1995, Nàpols, 225-232.

CURA 2000b M. Cura: Les ceràmiques gregues i de vernís negre del jaciment de Sant Miquel de Sorba (Montmajor, Barcelona), Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló 21, Castelló, 137-152. [+info]

CURA 2002 M. Cura: A propòsit dels poblats preromans de la comarca del Solsonès: una autorevisió crítica i noves propostes teòriques, Oppidum 2, Solsona, 7-14. [+info]

CURA 2006 M. Cura: El jaciment del Molí d'Espígol (Tornabous-Urgell). Excavacions arqueològiques 1987-1992, Monografies 7, Generalitat de Catalunya,  Museu d'Arqueologia de Catalunya-Barcelona, Barcelona. [+info]

CURA/PRINCIPAL 1993a M. Cura, J. Principal: Breu nota sobre la ceràmica de vernís negre del jaciment ibèric d'Antona (Artesa de Segre, la Noguera), Grup de recerca de les terres de ponent, XXVI Jornada de Treball a la Memòria del Dr. Joan Maluquer de Motes, Agramunt, 70-79. [+info]

CURA/PRINCIPAL 1993b M. Cura, J. Principal: El Molí d’Espígol (Tornabous): noves constatacions arqueològiques i noves propostes interpretatives entorn del món pre-romà, Laietania 8, Mataró, 63-83.

CURA/PRINCIPAL 1994 M. Cura, J. Principal: La producció de les tres palmetes radials amb roseta central o 3+1, Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló 16, Castellón, 173-188. [+info]

CURA/SANMARTI GREGO 1981 M. Cura, E. Sanmartí Grego: Sobre els orígens de la ciutat de Manresa. Les ceràmiques gregues de Puig Cardener, Faventia 3, Vol. 1, Barcelona, 115-133. [+info]

CURA/SANMARTI-GREGO 1986-1989 M. Cura, J. Sanmartí-Grego: Les importacions d'àmfores i ceràmiques comunes del Poblat Ibèric del Molí d'Espígol (Tornabous, Urgell), Empúries 48-50, Vol. 1, Barcelona, 270-279. [+info]

CURIA 1999 E. Curià: Las cerámicas griegas y etruscas del Corte 5, Cerro del Villar-I, El asentamiento fenicio en la desembocadura del río Guadalhorce y su interacción con el hinterland, Sevilla, 137-138.

CVA BARCELONA I 1951-1957 P. Bosch Gimpera,  J. de C. Serra Ràfols: Corpus Vasorum Antiquorum, Musée Archéologique de Barcelona, fasc. 1. Espagne, fasc. 3, Barcelona.

CVA BOLOGNA 4, 1957 G. B. Montarani: Corpus Vasorum Antiquorum, Museo Cívico di Bologna 4, Italia 27, Roma.

CVA FLORENCIA 1, 1932 D. Levi: Corpus Vasorum Antiquorum. Firenze, Museo Archeologico 1. Italia 8, Roma.

Scroll to top