Bibliografia

Un dels objectius del Centre Iberia Graeca és la creació d'una base de dades bibliogràfica que abasti totes les publicacions de referència relacionades amb els documents materials que evidenciïn la presència i el comerç grec a la península Ibèrica, i també d'altres estudis fonamentals sobre la colonització grega en la Mediterrània.

A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | K | L | M | N | O | P | Q | R | S | T | U | V | W | X | Y | Z |

V

VALENCIANO 2000 M. C. Valenciano: El Llano de la Consolación (Montealegre del Castillo, Albacete) Revisión crítica de una necrópolis ibérica del Sureste de la Meseta, Instituto de estudios albacetenses Don Juan Manuel de la Excma. Diputación de Albacete Serie 1 nº 121, Albacete.

VALIENTE 1994 S. Valiente: Excavaciones arqueológicas en El Cerrón, Illescas (Toledo), Patrimonio Histórico-Arqueología Castilla-La Mancha, Toledo.

VANHOVE et alii 1992 D. Vanhove et alii: El deporte en la Grecia antigua: La genesis del olimpismo, Centre Cultural de la Fundació La Caixa, 12 Mayo - 9 Agosto, Barcelona.

VAQUERIZO 1987 D. Vaquerizo: Aproximación a la arqueología en la subbética cordobesa. Principales yacimientos, Revista de Arqueología 77, Madrid, 10-19.

VAQUERIZO 1994 D. Vaquerizo: Arqueología de la Magna Grecia, Sicilia y Península Ibérica. Una aproximación a las relaciones culturales en el marco del Mediterráneo Occidental clásico, Universidad de Córdoba, Córdoba.

VAQUERIZO/MURILLO/QUESADA 1994 D. Vaquerizo, J. F. Murillo, F. Quesada: Fuente Tójar, Arqueología Cordobesa 2, Universidad de Córdoba, Córdoba.

VAQUERIZO/MURILLO/QUESADA 2001 D. Vaquerizo, J. F. Murillo, F. Quesada: Protohistoria y romanización en la subbética cordobesa. Una aproximación al desarrollo de la cultura ibérica en el sur de la actual provincia de Córdoba. Universidad de Córdoba, Córdoba.

VEGAS 1953-1954 M. Vegas:  Dos vasos megáricos de Ampurias, Ampurias XV-XVI, Barcelona, 352-355. [+info]

VEGAS 1955-1956 M. Vegas:  Fragmento de molde  megaríco de Ampurias,  Ampurias XVII-XVIII, Barcelona, 252-253. [+info]

VELEZ RIVAS/PEREZ AVILES 1987 J. Vélez Rivas, J. J. Pérez Avilés: El yacimiento protohistórico del Cerro de las Cabezas (Valdepeñas), Oretvm III, Ciudad Real, 168-196. [+info]

VELEZ RIVAS/PEREZ AVILES 1999 J. Vélez Rivas, J. J. Pérez Avilés: Oretanos en la Meseta Sur. El yacimiento ibérico del Cerro de las Cabezas, Revista de Arqueología 213, Madrid, 46-55.

VENDRELL 2023 D. Vendrell: La cratera del baño de Piquía: el estudio de un unicum en la Península Ibérica, Studia Archaeologica 256, Roma, 205-220.

VERDU 2007 E. Verdú: Oinokhóe ibérico pintado; Copa-Kántaros ática; Kylix ático de barniz negro, Del Mediterráneo a los Andes, Caja Mediterráneo, Obras Sociales, Valencia, 70-75. [+info]

VERDU 2009a E. Verdú: La necrópolis de La Albufereta, in: M.H. OLCINA (ed.): Lucentum (Tossal de Manises, Alicante). Arqueología e historia, Museo Arqueológico de Alicante, Alicante, 36-37. [+info]

VERDU 2009b E. Verdú: Catálogo de piezas, in: OLCINA, M./RAMÓN, J. (eds.), Huellas griegas en la Contestania Ibérica, Catálogo de la exposición en el Museo Arqueológico de Alicante (abril-octubre 2009), Alicante, 95. [+info]

VERDU 2015 E. Verdú: La necrópolis ibérica de l'Albufereta (Alacant). Ritos y usos funerarios en un contexto de interacción cultural, Tesis Doctoral, Museo Arqueológico de Alicante, Universitat d'Alacant, Alacant. [+info]

VERDU 2021 E. Verdú: El poblamiento antiguo en el Penyal d'Ifac (Calp, Alacant). La cerámica ática, Recerques del Museu d'Alcoi 30, Alcoi, 79-104. [+info]

VICO 2005 A. Vico: Monedas Griegas. Catálogo del Gabinete de Antigüedades. Real Academia de la Historia II, 2, 1, Madrid.

VILA et alii 2004 G. Vila et alii: Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (1999-2003), Volum 2, Diputació de Barcelona.

VILA MUSEU 2020 Vila Museu: Web de la Vila Museu de La Vila Joiosa (Alacant): Colecciones, Cultura, http://vilamuseu.es/coleccion/cultura-griega/7, Consulta: 20 de octubre de 2020. [+info]

VILA/BURGUEÑO 1995 M. V. Vilà/E. Burgueño:  Els vernissos negres decorats amb punxó de Montbarbat, Quaderns de la Selva 8, Santa Coloma de Farners, 15-28. [+info]

VILASECA 1953 S. Vilaseca: Coll del Moro. Poblado y túmulo posthallstáttico en Serra de Almors, término de Tivissa (Bajo Priorat), Estudios Ibéricos 1, Valencia.

VILASECA 1954 L. Vilaseca: Hallazgos helenísticos en Camarles (Tarragona), Ampurias XV-XVI (1953-1954), Barcelona, 355-358. [+info]

VILASECA 1958 L. Vilaseca: El poblado ibérico de Serra de l´Espasa, Capsanes: Materiales Arqueológicos, Serie Arqueológica 20, Reus.

VILASECA 1968 L. Vilaseca: Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares, Ampurias XXX, Barcelona, 349-350. [+info]

VILASECA 1970 S. Vilaseca: La estación de la Miloquera (Marsà, Baix Priorat) y los pares de hachas, Saitabi 20, València, 63-72. [+info]

VILLALBA/TOUS 1982 P. Villalba, J. Tous: Pla de les Tenalles, Granyanella, in: Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona, 263-264. [+info]

VILLALBI/FORCADELL/ARTIGUES 1994 Mª. M. Villalbi, T. Forcadell, P. Ll. Artigues: El Castell d'Amposta. Nota preliminar, Quaderns d'Història Tarraconense XIII, Tarragona, 183-208. [+info]

VILLALPANDO 1986 M. C. Villalpando:  El ánfora de Nola, núm. inv. 11102 del MAN, Boletín del Museo Arqueológico Nacional IV, Madrid, 201-204. [+info]

VILLANUEVA 1986 M. C. Villanueva: À propos des lécythes attiques à figures noires en provenance de la Péninsule Ibérique. Quelques remarques d'iconographie dionysiaque,  Revue des Études Anciennes (REA) LXXXVIII, Bordeaux, 359-77. [+info]

VILLANUEVA 1989 M. C. Villanueva: Images de Dionysos et de son cortège dans la céramique grecque du IV siécle en provenance de la Peninsule Ibérique, Grecs et ibères au IV siècle avant Jésus-Christ. Commerce et iconographie, (Table Ronde Bordeaux 16-18 decembre 1986), Revue des Études Anciennes LXXXIX 3-4, Bordeaux, 297-317. [+info]

VILLANUEVA 2014 M.C. Villanueva: Notes d'iconographie dionysiaque. À propos du rhyton attique polychrome à fond blanc du Musée du Louvre G 249, in: AAVV, Homenaje a Ricardo Olmos. Per speculum in aenigmate. Miradas sobre la Antigüedad, Anejos de Erytheia 7, Madrid, 162-167. [+info]

VILLARD 1994 F. Villard: Marseille Grecque et les problemes de l'Emporion Massaliete, in: CABRERA, P./OLMOS, R./SANMARTÍ, E. (coords.), Iberos y griegos: lecturas desde la diversidad, Simposio Internacional celebrado en Empúries (3-5 de abril de 1991), Huelva Arqueológica XIII-2, Huelva, 291-304.

VILLARD 1960 F. Villard: La céramique grecque de Marseille (VI-IV s. Av. J.C.), Essai d'histoire économique, Paris.

VILLARD/VALLET 1955a F. Villard, G. Vallet: Mégara Hyblaea. III, Les fouilles de 1951, Melanges Ecole Française de Roma 65, Roma, 7-27. [+info]

VILLARD/VALLET 1955b F. Villard, G. Vallet: Megara Hyblaea V. Lampes du VIIè siècle et chronologie des coupes ioniennes, Mélanges d'Archéologie et d'Histoire de l'Ecole Française de Rome LXVII, Roma, 7-34. [+info]

VILLARONGA 1973 L. Villaronga: Presencia rodia en Rosas (Gerona) a finales del siglo III a. C., Ampurias 35, Barcelona, 247-248. [+info]

VILLARONGA 1979 L. Villaronga: Numismática antigua de Hispania, Barcelona.

VILLARONGA 1981 L. Villaronga: Evolució de les monedes, L'Avenç 38, Barcelona, 42-48.

VILLARONGA 1986a L. Villaronga: Imitacions gàlliques de les dracmes d'Emporion i Rhode, Acta Numismàtica 16, Barcelona, 21-52.

VILLARONGA 1986b L. Villaronga: Una nueva emisión de bronce emporitano con símbolo mariposa, Gaceta Numismática 81, Barcelona, 23-25.

VILLARONGA 1987a L. Villaronga: La monnaie d'argent en Espagne, de l'arrivée des Romains jusqu'à la moitié du IIe s. av. J.-C., Rythmes de la production monétaire, de l'Antiquité à nos jours (Actes du Colloque International organisé à París du 10 au 12 janvier 1986), Louvain-la-Neuve, 99-117.

VILLARONGA 1987b L. Villaronga: Les oboles massaliêtes à la roue et leurs imitations dans la Péninsule Ibérique, Mélanges offerts au Docteur J.-B. Colbert de Beaulieu, París, 769-779.

VILLARONGA 1987c L. Villaronga: Uso de la ceca de Emporion por los romanos para cubrir sus necesidades financieras en la Península Ibérica durante la Segunda Guerra Púnica, Bolletino di Numismatica 4, 1, 209-214.

VILLARONGA 1989 L. Villaronga: Metrologia de les fraccionàries anteriors a les dracmes. Segle IV a. C., Gaceta Numismática 94-95, Barcelona, 17-22.

VILLARONGA 1991 L. Villaronga: Les rapports numismatiques entre Massalia et Emporion, Quaderni Ticinesi di Numismatica e Antichità Classiche XX, 85-92.

VILLARONGA 1994 L. Villaronga: Corpus Nummum Hispaniae ante Auguste Aetate, Madrid.

VILLARONGA 1995 L. Villaronga: L'emissió emporitana amb cap de be i revers de creu puntejada de la segona meitat del segle V aC, Acta Numismàtica 25, Barcelona, 17-34.

VILLARONGA 1997a L. Villaronga: La modificació del cap del pegàs a les dracmes emporitanes, Acta Numismàtica 27, Barcelona, 27-36.

VILLARONGA 1997b L. Villaronga: Monedes de plata emporitanes dels segles V-IV aC., Complements d'Acta Numismàtica 2, Barcelona.

VILLARONGA 2000 L. Villaronga: Les monedes de plata d'Emporion, Rhode i les seves imitacions. De principi del segle III aC fins a l'arribada dels romans el 218 aC., Complements d'Acta Numismàtica 5, Barcelona.

VILLARONGA 2001 L. Villaronga: Dracmes emporitanes d'arracada singular, Acta Numismàtica 31, Barcelona, 31-48.

VILLARONGA 2002 L. Villaronga: Les dracmes emporitanes de principi del segle II aC., Complements d'Acta Numismàtica 7, Barcelona.

VILLARONGA 2003a L. Villaronga: La plata emporitana: de la Segona Guerra Púnica, final del segle III aC., Complements d'Acta Numismàtica 8, Barcelona.

VILLARONGA 2003b L. Villaronga: La troballa de l'Empordà, Acta Numismàtica 33, Barcelona, 15-46.

VILLARONGA 2004 L. Villaronga: Emporion bronzes ibèrics d'Untikesken. Tipologia del casc de Pal-las, Acta Numismàtica 34, Barcelona, 59-78.

VILLARONGA 2006 L. Villaronga: Metrología comparada entre las emisiones de plata de Gadir, Ebusus y Emporion, Numisma 250, Madrid, 197-204. [+info]

VILLARONGA 2016 L. Villaronga: Trihemiòbol arcaic inèdit d'Emporion, Acta Numismàtica 46, Barcelona, 65-66.

VILLARONGA/BENAGES 2011 L. Villaronga, J. Benages: Ancient Coinage of the Iberian Peninsula: Greek/Punic/Iberian/Roman. Les monedes de l'Edat Antiga a la Península Ibèrica, Barcelona.

VILLARONGA/CHEVILLON 2022 G. Villaronga, J. A. Chevillon: Rhode/Emporion un divisor d'argent amb una rosa de perfil del període post arcaic, Acta Numismàtica 52, Barcelona, 85-88.

VIVAR/GELI 2009-2011 G. Vivar, R. Geli: El derelicte de Bon Capó i les rutes comercials al nord-est peninsular al segles III-II a. C., Empúries 56, Barcelona, 157-168. [+info]

VIVES Y ESCUDERO 1917 A. Vives y Escudero: Estudio de arqueología cartaginesa. La necrópolis de Ibiza. Madrid.

VIVES Y ESCUDERO 1924 A. Vives y Escudero: La moneda hispánica, Madrid.

VOLLKOMMER 2014 R. Vollkommer: On an unusual Corinthian aryballos, in: AAVV, Homenaje a Ricardo Olmos. Per speculum in aenigmate. Miradas sobre la Antigüedad, Anejos de Erytheia 7, Madrid, 174-176. [+info]

Scroll to top